Ens ha vingut a veure l'Elena Amorós

Avui hem tingut una gran alegria. Ens ha visitat la missionera Elena Amorós. Ella és religiosa, en concret vedruna, acaba de complir 91 anys, dels quals 63 se'ls ha passat vivint a Perú.

L’Elena actualment viu a Lima i té el bon costum de viatjar cada tres anys per visitar les seva gran família repartida per Europa. En el temps que està aquí aprofita el màxim per poder estar amb les seves germanes a Lleida. Avui ha estat molt amable i ens ha visitat a la Delegació de Missions.

La seva rialla franca és la seva targeta de presentació. Ens explica que en els darrers anys la seva missió és escoltar la gent que se li atansa. Tants anys al servei de les comunitats peruanes, en escoles, a la zona rural, realitzant totes les tasques pastorals imaginables; l'han posat en contacte amb moltíssimes persones. Són les que ara la busquen per demanar consol, consell o simplement, per riure una estona. I la busquen per tots els mitjans, telèfon, correu electrònic, a casa seva…Després d'estar una estona amb ella, no ens estranya que la busquin. Té una rialla i uns ulls acollidors, les seves paraules són càlides i mostren serenor, pau, confiança i esperança.

Recorda els inicis de la seva Missió, arribant a Perú en vaixell quan tenia 28 anys, un lloc inhòspit, sense llum, clavegueram ni aigua corrent. Una comunitat acabada de fundar, al servei de l'educació de les nenes de la regió,  i que calia portar endavant. Després d'un primer més insuportable, demanant al Senyor forces per continuar; va veure clar que el seu lloc era allà. Les nenes amb les que convivia li van ensenyar.

Sobre la manca de vocacions religioses; reacciona amb esperança. Creu que les comunitats religioses han de discernir què vol el Senyor d'elles en l'actualitat. I el futur no li preocupa, doncs l'important és que les persones es plantegin com servir al Regne de Déu, la forma com fer-ho (des del laïcat, la família, la vida consagrada…); ja no és tant important. El que és evident és que davant els canvis que s'estan produint, no s'ha de tenir por. 

Quan li preguntem quin és el secret per mantenir-se tan jove amb 91 anys, ens dius que ajuda molt preguntar-se cada dia què vol el Senyor que jo faci en aquest món. I fer-ho des de l'alegria de viure. Per ella la clau ha estat moure's al servei dels altres aportant la seva vitalitat, veient en cadascú un germà a qui acollir.