A punt per les JMJ

La Blanca, a l'esquerra de la imatge, en la trobada a OMP Madrid.

  El proper 17 de juliol, un grupet de joves viatjaran a les Jornades Mundial de la Joventut (JMJ); que es celebraran a  Brasil. La Blanca Serres és una jove tarragonina que formarà part d'aquesta expedició.Ella treballa en una agència de publicitat a Barcelona. Des de ben jove ha participat com a catequista a la seva parròquia. Ha estat monitora de l'esplai parroquial i ha col·laborat amb Caritas a la mateixa parròquia. És membre actiu de l'Associació Cultural Sant Fructuós de Tarragona.

L'any 2011 va realitzar una experiència missionera de curta durada a Hondures, a través de la Delegació de Joves i de Missions de Tarragona. Des d'aquell moment ha estat vinculada en la tasca que desenvolupa la Delegació de Missions de Tarragona. 

Compartim aquesta entrevista amb les seves impressions, una setmana abans de marxar a Brasil.

Qui i com et van  proposar participar en les JMJ?

Cada any, les Obres Missionals Pontifícies (OMP),  celebren una trobada de joves que han fet algun tipus d’experiència missionera, o bé que pensen realitzar-la properament. La JMJ de Brasil tindrà un caire especialment missioner que es copsarà sobretot durant la setmana prèvia amb les Jornades Missioneres Diocesanes. També per això les OMP han volgut preparar un grupet de nois i noies que puguin representar el jovent sensible a la missió d’Espanya. Vaig ser convidada pel Director a Espanya de les OMP, Rvd. Anastasio Gil, i no m’ho vaig pensar dos cops.

Què et va fer decidir a acceptar?

Mai he anat a una JMJ, ni tan sols a la de Madrid que em queia més a prop. Però tinc especial sensibilitat cap el poble llatinoamericà i certa curiositat per com el nou Papa es desenvoluparà en aquest entorn, un Papa que ens ha recordat que allò que ens uneix es Jesús i el seu missatge, és Déu i la promesa de Vida Nova. I això si que ens resulta proper, conegut i real als joves. Parlar del que ens uneix crea consciència d’equip, de construir junts, de treballar per uns objectius comuns.

Què penses trobar a Brasil?

Fa poc sentia el testimoni d’un jove de 17 anys, que va participar un estiu en l’acollida a joves pelegrins a Santiago de Compostel•la. Durant la seva tasca, va confessar-se i va trobar en la confessió “l’abraçada amorosa de Déu”. Quan va tornar a casa, el seu germà, en veure’l arribar, va pensar “jo vull la mateixa brillantor als ulls que el meu germà”. No sabem quan Déu apareix a les nostres vides i ens toca el cor, el que està clar es que un cop ho fa, hi ha un abans i un després. Res torna a ser igual. En aquest sentit, crec que un jove que viu una JMJ cerca a Déu amb tot el seu cor, i aquesta experiència de Déu el pot marcar per sempre. Participar en una JMJ es situar-se en una situació receptiva davant Déu, i aquesta experiència ens fa créixer en la nostra fe i ens anima a tornar a casa amb les piles carregades per ser llum de Déu a casa nostra.

Tens alguna tasca concreta a fer allà?

Tinc la responsabilitat de ser testimoni de Déu en els meus germans. El lema de la JMJ ens anima a evangelitzar a través dels nostres dons personals i a fonamentar la nostra fe amb respostes i justificacions als problemes d’aquest món. A vegades els adults parlen massa i s’obliden que allò que canvia el món no son les opinions sinó les actituds. I els joves en saben molt d’això, més del que es pot pensar. Avorreixen els sermons, i absorbeixen l’exemple. Saben que la fe es proposa als altres amb l’actitud, amb el compromís i sabent-se instruments de Déu.

Com a joves de les OMP, com feu vostra la crida del Papa de fer-vos presents a les fronteres?

Jesús , abans de la seva ascensió al Cel, deixa als apòstols la instrucció de continuar parlant del missatge de Déu “més enllà de les seves fronteres”. I es que Jesús no deixa mai de banda la dimensió universal de la Bona Nova. També Sant Fructuós, abans del martiri, pren consciència de que “cal tenir present l’Església sencera, d’Orient a Occident”. La crida del Papa ens recorda que en un temps en el que “necessitem” pensar més en nosaltres i solucionar primer els “nostres problemes”, val la pena aixecar el cap per veure tot allò que el món és i responsabilitzar-nos de tot allò que passa a cada racó del planeta. Sentir-nos part de l’Església universal ens enriqueix, ens enforteix i ens anima a viure el preciós do de la fe en comunió amb els germans.

No hi ha el perill que aquest tipus de trobades només siguin un fet puntual en la vida del jove i que no tingui continuïtat en la seva vida quotidiana?

Hi havia perill de que fos un fet puntual el dinar a casa de Zaqueu? Hi havia perill de que les ensenyances de Jesús no tinguessin continuïtat en la vida dels deixebles per por i feblesa? Clar que sí! Una JMJ celebra la fe i ofereix al jove una experiència en Déu. I es una oportunitat per remoure els cors i sentir a Jesús ben a prop nostre. Per només un jove a qui la JMJ acaroni el cor i l’impulsi a viure la seva fe envers Déu i els altres ja haurà valgut la pena. Però no podem celebrar una JMJ mecànicament i per costum, cada una d' elles és tornar-se a connectar amb el jovent i repensar-la per tal d’apropar-nos-hi amb una proposta enriquidora i en sintonia amb la realitat actual. Els projectes han de respondre a unes necessitats i no pas al revés.

Gràcies Blanca, per compartir amb nosaltres una mica més de tu.