• Francesc a OMP


    Discurs a l’Assamblea OMP
  • Octubre 2019: Un mes missioner


    El Papa proposa celebrar un mes dedicat a la Missió en el centenari de Maximun Illud
  • Discurs del Cardenal Filoni a OMP


    "L’Evangeli mai està anunciat per complert. La missió és al cor de la fe"
  • Guia Compartir la Missió


    Propostes de Voluntariat Missioner i #VeranoMisión per a joves

Testimoni: passar per les JMJ



No tenia cap coneixement de l'existència de les Jornades Mundials de la Joventut fins que a l'agost de 2011, Madrid va ser seu d'una d'elles. Com pertanyia a un grup de  pastoral juvenil, no vam dubtar a apuntar-nos per ser voluntaris, tot i que jo tenia bastants dubtes, això va ser com Fuenteovejuna (tots a una).

Arribat el dia, van aparèixer per les portes de la parròquia centenars d'alemanys, italians i un brasiler desorientat que ràpidament es va convertir en un alemany més. Estaven esgotats pel viatge, però la seva alegria i el seu agraïment ens van captivar de seguida i vam presagiar que seria una gran experiència per al grup. No obstant això, estàvem molt equivocats. Després dels dos primers dies d'eufòria per l'acollida, van començar els problemes de convivència: ningú volia aixecar-se per donar-los l'esmorzar, ningú els volia acompanyar a les catequesis ... això sí, per temes d'oci estàvem tots disponibles. El que es suposava que anava a ser la gran festa de la fe, es va quedar en la gran festa.

Encara que això no era novetat en el grup, sí que va ser determinant per decidir que quan acabés la Jornada, jo m'allunyaria de la parròquia i intentaria viure la meva fe sola.

Però llavors
van arribar els actes centrals a Quatre Vents, i  nostre Senyor va fer de les seves. Va començar amb la tempesta durant la Vetlla, nosaltres que vam fer tard, ens vam quedar fora dels recintes i ens vam seure còmodament en els camins de terra que, amb l'aigua, es van convertir en un fangar.

Els pelegrins que veien la nostra situació no van dubtar a sortir de les seves àrees a cobrir-nos i posteriorment van compartir els seus sopars amb nosaltres perquè els nostres van quedar inundats pel fang. Aquest gest de generositat dels pelegrins, em va fer recapacitar aquella nit sobre la meva permanència en la pastoral juvenil, però la meva tossuderia mundana em portava a pensar en l'abandó.

La nit es va fer eterna, però l'espera fins a la Santa Missa es fa efímera, quan recordo les paraules del Papa emèrit Benet XVI: "No es pot seguir Jesús en solitari. Qui cedeix a la temptació d'anar «pel seu compte», o de viure la fe segons la mentalitat individualista, que predomina en la societat, corre el risc de no trobar mai Jesucrist, o d'acabar seguint una imatge falsa d'Ell".

En aquest moment no m'ho podia creure, vaig sentir com Algú em reptava amb totes les lletres, i jo el vaig acceptar sense dubtar-ho.

No obstant això, tenia molt clar que en aquesta parròquia no anava a trobar el que buscava. Així que, quan es va reprendre el curs pastoral vaig acudir al meu director espiritual i li vaig comentar la meva situació amb la meva parròquia, que no anava a tornar, que jo necessitava alguna cosa més, que pensava que no anava a trobar a Crist i que jo el que volia era servir com aquells pelegrins, donar el doble del que havia rebut perquè altres sentissin l'agraïment que jo vaig sentir en aquell moment ... i li vaig dir:  "Hi ha alguna cosa d'això en l'Església Catòlica?".

Com a resposta diré que aquest Agost de 2013, si Déu vol, partiré juntament amb 13 joves de l'associació "Joves per a la Missió", de la diòcesi de Madrid a Sierra Leone, a la que serà la meva primera experiència de missió de curta durada. Així que aquesta vegada el desafiament el poso jo. I a més, preparant-me per al que pugui sorgir en aquesta setmana missionera de les JMJ 2013.


Cristina Rodríguez Pastor

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!