• Francesc a OMP


    Discurs a l’Assamblea OMP
  • Octubre 2019: Un mes missioner


    El Papa proposa celebrar un mes dedicat a la Missió en el centenari de Maximun Illud
  • Discurs del Cardenal Filoni a OMP


    "L’Evangeli mai està anunciat per complert. La missió és al cor de la fe"
  • Guia Compartir la Missió


    Propostes de Voluntariat Missioner i #VeranoMisión per a joves

Continuem coneixent la vida de Sant Antoni maria Claret, avui, coneixerem que va fer quan va tornar a Catalunya l´any 1849

De tornada ja a Catalunya, el 16 de juliol de 1849, funda en una cel·la del seminari de Vic la Congregació dels Missioners Fills de l'immaculat Cor de María. La gran obra de Claret comença humilment amb cinc sacerdots dotats del mateix esperit que el Fundador. Als pocs dies, l'11 d'agost, comuniquen a Mossen Claret el seu nomenament com a Arquebisbe de Cuba. Malgrat la seva resistència i les seves objeccions a compte de la Llibreria Religiosa i la recentment fundada Congregació de Missioners, va haver d'acceptar aquest càrrec per obediència i va ser consagrat a Vic el 6 d'octubre de 1850.

La situació a la illa de Cuba és deplorable: explotació i esclavitud, immoralitat pública, inseguretat familiar, desafecto a l'església i sobretot progressiva descristianizació. Gens més arribar comprèn que el més necessari és emprendre un treball de renovació en la vida cristiana i promou una sèrie de campanyes missioneres, en les quals participa ell mateix, per portar la Paraula de Déu a tots els poblats. Va donar al seu ministeri episcopal una interpretació missionera. En sis anys va recórrer tres vegades tota la seva diòcesi. Es va preocupar de la renovació espiritual i pastoral del clergat i la fundació de comunitats religioses. Per a l'educació de la joventut i la cura de les institucions assistencials va aconseguir que  els Jesuïtes i les Filles de la Caritat establissin comunitats a Cuba; amb la M. Antonia París va fundar les Religioses de María Immaculada Missioneres Claretianes el 27 d'agost de 1855. Va lluitar contra l'esclavitud;,va crear una Granja-escola per als nens pobres, va posar una Caixa d'estalvis amb marcat caràcter social, va fundar biblioteques populars. Tanta i tan diversa activitat li suposa enfrontaments, calúmnies, persecucions i atemptats. El sofert en Holguín (1 febrer 1856) gairebé li costa la vida, encara que li fa vessar la seva sang per Crist.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!