NOTÍCIES DES DE LA MISSIÓ: LA PANDÈMIA A XILE

 

Montserrat calderó , missionera a Xile ens parla del que ha suposat la pandèmia en aquest país

 

La germana Montserrat calderó fa mes de 30 anys que va sortir de Lleida , en sentir la crida , la seva missió en aquell moment va ser a Xile, allí va estar molts anys i després d' un breu parèntesis de dos anys al Brasil ,  ha retornat  a Xile i es des d' allí  ens escriu per explicar-nos com han viscut la pandèmia fins al moment .

Aquesta es la carta que la germana ens ha fet arribar :

"PANDEMIA EN CHILE

A principios del mes de marzo, llegó el covid-19 a Chile, casi a finales del verano.  El día 16 del mismo mes, en Santiago, se cerraron los colegios,  – por tres meses- pensamos…

No sabíamos cómo poder impartir las clases para que el alumnado no “perdiera” el tiempo de los aprendizajes; recién hacía dos semanas que habíamos dado inicio a las mismas, después de las vacaciones estivales… Al principio fue un caos que con el paso de los días fuimos clarificando y aprendiendo a manejar mejor las redes sociales en bien de los niños y jóvenes.

Con el cierre de los colegios y escuelas, lentamente  se cerraron también muchas industrias, comercios, restaurantes, cines, hoteles, parroquias, capillas, teatros… Miedo, inseguridad…

Todo ello  hizo replantearnos la vida de forma distinta a la habitual ya que con el cierre temporal de las empresas muchas de las familias se quedaron sin trabajo… o bien trabajando en casa en teletrabajo con lo que ello conlleva: acomodarse un espacio para trabajar, los hijos para estudiar… además de los papás trabajar y atender la casa…

Todas las familias se reinventaron de una u otra forma. En Chile se crearon otra vez las “ollas comunes” que no se veían desde tiempos de dictadura. Esa olla donde los vecinos aportan: porotos, verdura, fideos, carne… para que otro grupo de vecinos/as lo cocine y lo vengan a buscar quienes lo necesitan porque no tienen qué comer.

Fue un invierno muy largo que nos ha hecho mirar la vida desde lo esencial, no estábamos juntos pero sí unidos de otra forma. Hemos tenido que aprender  a relacionarnos de forma diferente. La idiosincrasia chilena es muy “de piel”, el beso, el abrazo… quedó en aprender a mirarnos a los ojos para saber cómo está la otra persona.

Creo que hemos aprendido que para vivir no son necesarias tantas cosas. En este minuto lo esencial es la salud, ya que hubo pérdidas lamentables de personas a las cuales no se las pudo despedir. Y eso deja mucho dolor en el corazón.

 La necesidad de usar nuevas tecnologías puso en evidencia el analfabetismo digital de los adultos y también de algunos jóvenes, niños y niñas, que este año aprendieron a usar los dispositivos para escribir, leer, hacer presentaciones y desarrollar temas en ellos.  Y también evidenció quienes tienen la posibilidad de internet y quiénes no. Con ello, la brecha digital y económica se abrió mucho más.

En fin, hay quien dice que ha sido un año perdido. Yo no lo considero así, pues esta realidad nos llevó a ser creativos, solidarios… nos llevó a interiorizar y vivir la fe de forma distinta. Tal vez nos llevó a rezar más y ser más espirituales.

 Montserrat Calderó mcm"

Gràcies germana per fer-nos arribar el teu testimoni, des de la diòcesis de Lleida continuem pregant per tots els missioners i missioneres , i per la tasca que dueu a terme , per tot el món

Leer más

Ens visita la Montserrat Calderó

La Montserrat a l'esquerra,amb la delegada,Caritat Mercadé

Montserrat Calderó és una missionera lleidatana del Sagrat Cor. Fa 26 anys va sortir cap a Xile i encara hi és, amb un breu parèntesi de dos anys a Brasil. Des de fa un any a entomat la nova missió que li ha estat encomanada. Es tracta d'organitzar i dinamitzar la Pastoral d'una de les escoles que la seva congregació té a Santiago de Xile.
La Montserrat acostuma a viatjar a Lleida cada tres anys, aproximadament. Aprofita per visitar la família i amics. Afortunadament, sempre troba un moment per passar per la Delegació de Missions i explicar-nos com desenvolupa la seva tasca. Al mateix temps agraeix els detalls que des de la Delegació fem cap als missioners, sobretot agraeix els pregaries; doncs els fa sentir arrelats a una comunitat.

Leer más

Des de Brasil...notícies de Montserrat Calderó

Brasil és el major país d'Amèrica del Sud i el cinquè major del món en àrea territorial, amb més de 192 milions d'habitants. Goiânia és la capital de l'estat de Goiás i la major ciutat, amb gairebé un milió i mig d'habitants. El seu clima és tropical, de 30 a 40 graus tot l'any, amb una època marcada per les pluges i l'altra seca. 

Les Missioneres del Cor de Maria, fa més de 15 anys que estem en aquest barri perifèric, que es diu el "Parque de Santa Cruz", al cor de Brasil. Jo estic des de l'any 2011. El barri on vivim, va ser creat l'any 1978 per unes 15 famílies vingudes d'altres llocs de la ciutat. Era l'abocador de la ciutat i poc a poc vingueren altres famílies d'altres punts de la ciutat. L'església catòlica va ajudar en la formació de l'Associació de Veïns, de Comunitats de Base, de grups de catequesi, etc. 

El 1982 i 1983 la intervenció de la policia va fer que es quedessin sense sostre una altra vegada, perquè van enderrocar les cases. És un poble resignat i sofert que ho va suportant tot, aquesta contrarietat va provocar la seva unió, la solidaritat  dels uns amb els altres. El 1984 el barri va ser legalitzat i el 1995 es va començar a canalitzar l'aigua i es va col·locar la xarxa de clavegueram.

Amb aquest teló de fons arriben les Missioneres del Cor de Maria al barri i el primer que fan és visitar les famílies per conèixer els principals problemes que existeixen, descobrint molt analfabetisme començaren un curs d'alfabetització. 

Leer más