• DOMUND 2021


    24 de octubre
  • #CorrePorElDomund 2021


    ¡Inscríbete a la carrera por las misiones!
  • MEMORIA DE ACTIVIDADES 2020


    ¡Así fue 2020 en Obras Misionales Pontificias!
  • AYUDA A LAS MISIONES


    Colabora con los misioneros españoles
  • #CorrePorElDomund 2021


    ¡Inscríbete a la carrera por las misiones!
  • MEMORIA DE ACTIVIDADES 2020


    ¡Así fue 2020 en Obras Misionales Pontificias!
  • AYUDA A LAS MISIONES


    Colabora con los misioneros españoles

"NO HE PERDUT UN MES DE VACANCES , HE GUANYAT UN MES DE VIDA"

 LA  MEVA VIDA NO ÉS LA MATEIXA ...



El programa " Tú eres misión " que presenta el nostre director nacional , Jose mª Calderón ,de OMP ,van dedicarlo a les experiències de voluntariat de joves , que normalment es fan a l' estiu i que les diferents delegacions de missions a nivell nacional organitzem.

Experiències que atansen als nostres joves a altres països , a la seva cultura , a la seva situació socio-econòmica , a la manera de viure , i a històries personals en cada racó de món on els nostres missioners, dediquen la seva vida.
Experiències que atansen als joves a l' església i al que fa en to el món , joves que surten per un mes de la seva zona de confort i mots d' ells tornen canviats , veuen el rostre de Jesús en l'altre.
Com ens deia l'Alba , voluntària de la diòcesis de Lleida que va anar a Guatemala , a esquipulas , concretament a la ciudad de la felicidad
 
"NO HE PERDUT UN MES DE VACANCES , HE GUANYAT UN MES DE VIDA"
US CONVIDEM A QUE PUGUEU VEURE TOT EL PROGRAMA, I EL TESTIMONI DE L'ALBA SOBRE EL MINUT 18, Programa "TÚ ERES MISIÓN"
 
NO US DEIXARÀ INDIFERENT CAP DELS 4 TESTIMONIS...

DONAR-TE ALS ALTRES ENGANXA

 ESTIU MISSIÓ
T'APUNTES A VIURE UNA GRAN EXPERIÈNCIA DE SOLIDARITAT?



Arriba l'estiu i són molts els joves que estan pendents de veure si enguany la pandèmia permetrà viure o no un #VeranoMisión. Milers de joves porten el cuquet de la missió dins del seu cor. Saben que donar-se als altres compensa i enganxa, perquè els canvia la vida. Així els ha succeït a María Piédrola i Patricia Llamas, fundadores de Los Ángeles de Kenia; el mateix que a molts altres joves que dediquen part del seu estiu a col·laborar amb els missioners en diferents parts del món, i l'expliquen al seu retorn: "Reps molt més del que dónes".

 

María i Patricia van viatjar a Kenya amb la universitat. Aquest voluntariat va transformar la seva vida per complet: "Va ser una galtada de realitat, un obrir els ulls i veure com som d’afortunades, per tenir una casa on viure, una família, una bona educació i coses tan bàsiques com menjar, higiene i sanitat". Van crear l'associació Los Ángeles de Kenia, per a ajudar als nens, i avui asseguren que "la felicitat que tens quan et dónes als altres, quan deixes de pensar en tu mateix i comences a pensar en els altres, és tan gran que enganxa. Sents, cada vegada més, la necessitat d'involucrar-te".

 

A Guillermo Esteban, Grilex, el jove raper catòlic, tothom el coneix per la seva música, però en aquesta ocasió no ens parla d'ella, sinó del profund impacte que li ha causat Teresita Castillo de Diego, la nena missionera. "Teresita avui dia no té el títol de santa, però tinc clar que és un exemple del que significa ser-ho", diu.

 

El missioner espanyol Ignacio María Doñoro es troba actualment a Huallaga, a la Selva de l'Amazones (el Perú). Allí està bolcat en la Llar Natzaret, que atén en l'actualitat a 206 nens, "formant amb ells una gran família, sota el mantell de Maria".

 

La revista s'aproxima, finalment, al voluntariat missioner de la Fundació Mary Ward, l'ONG de l'Institut de la Benaurada Mare de Déu (IBVM) Irlandeses, creada "per a cooperar en la construcció d'un món més just", i explica com ha discorregut la XVII Trobada Missionera de Joves, organitzat per OMP i la Comissió Episcopal per a les Missions i Cooperació amb les Esglésies de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), celebrada en línia, i que ha posat de manifest el compromís i entusiasme dels joves per la missió.

 si vols rebre més informació pots contacatr amb la delgació d emissions de la teva diócesis

delegació de lleida

delegaciomissions@gmail.com



L'ESGÈSIA DE SANT LLORENÇ, ACULL LA VETLLA DE PREGÀRIA DE LA DIÓCESIS DE LLEIDA , PER LES VOCACIONS I LES VOCACIONS NATIVES


VETLLA DE PREGÀRIA , CONJUNTA DE LES  DELEGACIONS DE PASTORAL VOCACIONAL I  DE MISSIONS





El passat diumenge , l' esglèsia de Sant Llorenç de Lleida , va acollir la vetlla de pregària, per les vocacions i les vocacions natives , és una vetlla que s' organitza un cop a l'any en motiu de la jornada mundial per les vocacions i les vocacions natives , que aquest any vam celebrar el 25 d'Abril.
La vetlla està organitzada per les delegacions de pastoral vocacional i delegació de missions de la diòcesis de Lleida , i presidida pel Bisbe de Lleida , Monsenyor Salvador Gimenez.









La vetlla va comptar amb la participació de laics i religiosos que amb diverses lectures per la reflexió , música i el testimoni de vocació de Sor Anna (religiosa de la congregació Marta i Maria ) ,vam pregar i reflexionar tots junts , sempre davant del Santíssim, i vam intentar contestar-nos la pregunta a la que aquest any se'ns interpel.lava "PER A QUI SÓC JO?" quina és la meva vocació?, que espera el Senyor de cadascú de nosaltres?
Aquestes preguntes les vam poder anar reflexionant i contestant cadascú  a través dels testimonis , primer la reflexió que ens va fer la Carol garcia , missionera de les germanes blanques , retornada i que viu a almacelles , les pregàries , frases per a la reflexió .


Compartim amb vosaltres  la reflexió que ens va fer la Carol garcia.

“Per a qui soc jo?”

 Senyor,

 Ens apleguem aquest vespre, per demanar-te que l’Esperit Sant ens envaeixi i

escoltem atentament tot allò que vol xiuxiuejar-nos. Que el nostre cor, aculli les mateixes paraules amb les que vas sorprendre i omplir de vida, als teus estimats deixebles: “Pau a vosaltres”. Que siguin, la teva pau i la teva presència, les que romanguin dins nostre per saber abandonar-nos a les teves mans.

 Només així, plens de Tu, trobarem resposta a allò que tant ens interpel·la: “Per a qui soc jo?”.

 Restem atentes i atents per saber entendre el que més anheles per a cadascuna i cadascú de nosaltres. Sigui el que sigui, et donem les gràcies. Tu ens crides pel nostre nom i, malgrat les nostres pors i neguits, desitgem respondre’t amb fermesa i sinceritat, doncs ets el nostre Pare, el bon Pastor i confiem en tu.  

 Et demanem per cadascuna i cadascú de nosaltres.

 Per nosaltres que diem i no fem, que veiem la brossa a l’ull del nostre pròxim

i no ens adonem de la biga que hi ha en el nostre.

 Per nosaltres que som sal insípida i llum que s’amaga.

Que estimem a l’amic i avorrim a l’enemic.

 Per nosaltres, que no perdonem les ofenses dels germans

 i que pretenem compaginar el servir-te a Tu i a l’egoisme.

 Per nosaltres, que no acabem de deixar-nos anar amb confiança plena.

Que ens enganyem dient-te: “Sí, Senyor meu”, i no escoltem la teva voluntat.

 Per nosaltres que no estimem amb obres de veritat i jutgem a la lleugera. Que no acollim a qui sofreix. Que volem seguir-te sense renunciar als nostres luxes i a les nostres comoditats.

 Dóna’ns força per fer camí amb tu, negant-nos a nosaltres mateixos, carregant amb tu i compartint la nostra Creu, donant gràcies per la teva infinita misericòrdia.

 Pare bo, tu que ens estimes tant, mira’ns amb tendresa i deixa que sentim dins nostre el teu amor incondicional per entendre amb claredat a l’opció de vida que ens crides.

Que siguem teus, que siguem  veritables testimonis del teu amor i que  la pregària, la font de la vida, faci possible que la nostra comunió amb tu sigui cada dia més transparent i fecunda.

                                                                                                                  Càrol Garcia Murillo






El testimoni  de  Sor Anna , que ens  va sorprende a tots amb dos cants , un al començar el seu testimoni i l'altre per finalitzar-lo.
Un testimoni preciós , un Testimoni de vida i entrega   a Déu i als altres ,amb el Carisma de la congregació ,com ella ens deia , amb les mans de Marta i l'Oració de  María.










Compartim un  petit recull de fotos de la vetlla de pregària



La delegació de pastoral vocacional , cada diumenge organitza a les 19.30h a l' esglèsia de sant llorenç una pregària per les vocacions.
 

LA NOSTRA AVENTURA A GUATEMALA DESPRÉS DE L' EXPERIÈNCIA DE VOLUNTARIAT

 

Comença la segona part de la nostra aventura a Guatemala.

el millor que vam trobar és la seva gent, 

La Toi i la Teresa , després de la seva estada al hogar ciudad de la Felicidad, van passar una setmana coneixent Guatemala , el país que les ha acollit, i han volgut també compartir-ho amb tots , ens diuen que Guatemala té racons molt bonics, però sens dubte el millor que vam trobar és la seva gent,  tan autèntica i sempre disposada a ajudar-te. 

voleu conèixer mes sobre Guatemala ?, continueu llegint , i descobrireu una Guatemala que us captivarà



Diumenge, 21/03/2021

 

Comença la segona part de la nostra aventura a Guatemala.

El diumenge arriba el Borislav, el marit de la Toi, a l’aeroport de l’Aurora de Guatemala. Agafem un shuttle i comencem la ruta turística.

 cap a Chichicastenango, on hi ha un gran mercat el diumenge. És un dels mercats més grans on s’hi pot trobar una mica de tot: menjar, roba, artesania, souvenirs, ...

A més, hi ha una església on fan una missa maia. Vam dinar al mercat, provant diferents menjars típics, i després vam continuar el trajecte cap a Panajachel. Vam anar a l’hotel i vam voltar per la ciutat per situar-nos i vam fer nit aquí a Panajachel.


    

Dilluns, 22/03/2021

Vam  triar Panajachel per visitar el llac d’Atitlán i pel fet que està més ben comunicada que d’altres ciutats o poblacions del llac. De fet, teníem la intenció de bucejar l’endemà. La Toi i el Borislav han bucejat moltes vegades però no ho havien fet mai a més altitud del nivell del mar i ells es volien treure aquesta especialitat. Jo, la Teresa, era el primer cop que bucejava i va ser una grata experiència tot i que també plena d’emocions i vaig estar temptada de no acabar-ho fent... No és que hi hagi molta flora ni fauna al fons del llac, hi ha algunes plantes i alguns peixets, però també és bonic perquè el que hi ha més diferent és que es pot tocar la sorra molt calenta per la influència del magma volcànic i si vas introduint les mans a la sorra vas notant cada cop més calentor com més profundament les poses i, és clar, si és la primera vegada, és una grata experiència tot en conjunt.

Per la tarda vam acabar de fer un tomb pels carrers de Panajachel.

 








Dimarts, 23/03/2021

 vam seguir passejant per la ciutat i després vam marxar cap a Antigua. El pitjor és que les carreteres són la major part d’un sol carril i si hi ha trànsit no es pot avançar, hi ha molt trànsit i passen per dins de tos els pobles, a part que de vegades són carreteres de muntanya o mitja muntanya i també amb moltes corbes i no es pot córrer. Per això els trasllats de vegades es fan una mica més feixucs. De Panajachel a Antigua vam estar 3 hores de camí. Tret de les carreteres, tot ens ha agradat força. La gent és molt amable i molt acollidora i tots els llocs molt bonics.

Antigua va ser la capital de Guatemala entre 1541 i 1776, any en què va ser traslladada a la ciutat de Nueva Guatemala de la Asunción, després de diversos terratrèmols denominats de Santa Marta, l’any 1773.

És una bonica ciutat de cases baixes, de diversos colors, bastant cuidada i amb diferents edificis d’estil barroc i neoclàssic, com esglésies, convents i altres edificis importants. Va ser designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.

Està envoltada de volcans i hi ha moltes excursions per visitar-los i caminar pel cràter on es veu la lava. Nosaltres només teníem un dia i poc més i vam decidir de visitar només la ciutat i prendre’ns-ho amb més calma.

 

Dimecres, 24/03/2021

Ens va agradar molt l’ambient colonial de tota la ciutat, malgrat que hi ha moltes esglésies que encara estan en runes des de la seva destrucció pels terratrèmols i no han pogut ser restaurades.

L’església i convent de Nuestra Senyora de la Merced, es pot visitar tota. És molt bonica, especialment en aquestes dates properes a Setmana Santa, amb moltes decoracions amb fruites i flors  i amb cintes i teles de color morat porpra, propi de Quaresma. També les cases de la ciutat estan decorades amb detalls amb teles, flors i llaços d’aquests colors a les finestres, portes i balcons.

Antigua és el millor lloc per fer compres d’artesania i altres souvenirs. Hi ha coses molt boniques i acolorides, la majoria fetes a mà. Cada compra que es fa, per petita que sigui, ajuda molt a les famílies guatemalteques que es dediquen a l’artensania, especialment en aquest temps de pandèmia en què el turisme està més parat.

 Hem de dir que a tot el país hi ha mesures de seguretat pel COVID-19 i ens sentim molt tranquil·les en aquest aspecte. A totes les botigues et prenen la temperatura, hi ha netejador i desinfecció de peus, hidrogel,... i l’aforament als locals està molt controlat. A més, gràcies a la bona temperatura, pots estar al carrer menjant i bevent i no cal tancar-se als restaurants o locals.

 




Dijous 25/03/2021.

El següent dia, vam marxar molt d’hora al matí perquè volíem anar a Livingston, un poblet del Carib on hi ha gent de cultura garífuna, que es van barrejar amb les persones esclaves africanes que es van escapar dels vaixells anglesos i els van portar al Carib centreamericà. El trajecte d’Antigua a Livingston va ser de 7 hores. Vam parar a Río Dulce i vam agafar un vaixell que de camí cap a Livingston ens va fer un recorregut turístic pel llac. Vam fer nit en aquest poble caribeny a la vora del mar.

Està bé de veure un altre tipus de cultura, de cuina, amb un altre ritme de vida, i l’entorn del llac i la vegetació és espectacular tot. Vam aprofitar per banyar-nos una estona a la platja, a les aigües del Carib al dia següent.

Tot i que malauradament podria estar més ben cuidat, tant les cases com els carrers, ja que segurament atrauria més turisme, així i tot, el temps que hi vam ser ens va agradar força i vam poder descansar una mica.

Cap a migdia, vam anar cap a Río Dulce, on ens vam quedar a la nit a dormir en una cabana típica a la vora del llac i envoltats de natura.

,

 L' endemà vam agafar un caiac de 2 persones per als tres i vam donar un tomb pel llac fins al Castell de San Felipe.

Links d’informació sobre el Castell de San Felipe:

https://mundochapin.com/2011/08/el-castillo-de-san-felipe/250/

 







El temps ens ha acompanyat aquests dies. Pràcticament cada dia ha fet molt bon temps i també s’agraeix. En ocasions, molta calor a l’entorn dels 30º o més fins i tot.

Després de dinar, teníem contractat un altre transport per anar a Flores.

Flores és la capital de Petén un poblet pintoresc que té una part d’illa i una altra part a l’altre costat del pont, connectada amb la ciutat de Santa Elena de la Cruz. La part més bonica és la de l’illa i ens va agradar molt perquè hi ha unes vistes molt maques del llac de Petén Itzá, que dóna nom a la regió. Vam tenir l’oportunitat de veure i gaudir 2 postes de sol precioses!! La primera va ser més d’imprevist, i el segon dia ja va ser premeditat. Vam buscar el lloc per veure-la millor, ja que hi havia moltes terrassetes que eren ideals per contemplar-les. I hi ha ambient de poble de pescadors.

De totes maneres, la idea principal d’anar a Flores, va ser per veure Tikal, les runes maies que hi ha relativament a prop de Flores, a una hora i mitja de camí, i que és l’atracció més turística de Guatemala, dels vestigis de la civilització maia.



Links d’informació sobre Tikal:

https://www.visitcentroamerica.com/visitar/parque-nacional-ruinas-tikal/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tikal

                                         

Diumenge de Rams, 28/03/2021

Vam sortir de bon matí. A les 4,30h ja ens van venir a buscar a l’hotel i a les 6h ja estàvem entrant al Parc Nacional de Tikal, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1979.

La visita guiada dura 4 hores, però va ser tan interessant que se’ns va passar volant! Es com traslladar-te a una altra època i imaginar-te que estàs passejant pels carrers d’un poblat maia.

Vam fer bé d’aixecar-nos aviat i anar-hi a primera hora, perquè a les 11h, quan vam acabar la visita, ja hi havia 37ºC. Feia molta calor, tot i que hi havia molta vegetació i anàvem caminant per sota de palmeres i altres arbres autòctons on vivien tot tipus d’animals. Vam veure monos aranya, picots (“pájaros carpinteros”), “coatís”, guineus,...

A la tarda, a Flores, vam aprofitar per gaudir del bon temps a la vora del llac, veure la posta de sol amb uns bons còctels i menjar una mica abans d’agafar l’autobús nocturn cap a Guatemala ciutat.

 

 

Dilluns, 29/03/2021

Vam sortir a les 21h i a les 4:30h ja érem a l’estació d’autobusos de Guatemala. D’allí ens van portar a l’hotel. El recepcionista de nit es va compadir de nosaltres i ens va donar l’habitació al mateix moment d’arribar, tot i que el chek-in era per a les 3 pm. Vam descansar una mica i després d’esmorzar vam anar a fer-nos el PCR. Ja teníem cita, que havíem demanat per Internet i el centre mèdic estava relativament a prop de l’hotel, a la zona 10. Guatemala està dividida en 25 zones. La zona 10 és de les més segures i on hi ha la majoria d’hotels. Hi ha certes zones de la ciutat més perilloses i gens recomanables, que és millor evitar en qualsevol moment.

A la zona 1 es troba el Centre Històric. És petit i es pot visitar tranquil·lament durant el dia, però també és poc recomanable durant la nit, a partir de quan es fa fosc.

El centre històric està als voltants de la Plaça de la Constitució. També vam visitar la Catedral, el Palau Nacional de Cultura, l’Església de Sant Francesc, l’edifici de Correus, que és molt interessant, i l’Arc de Correus que uneix els dos edificis de Correus per sobre del carrer. Per l’entorn de la Plaça de la Constitució, hi ha diversos carrers per a vianants, plens de vida, de bars, restaurants i música per tot el carrer.

Malauradament, era dilluns i tots els museus estaven tancats. Així que vam decidir visitar també el mercat central, on també hi havia de tot, fruita, verdura, carns, espècies, flors, artesania, souvenirs, teles, en fi, que hi ha de tot... i molts llocs per a menjar durant tot el dia.

Ens va agradar tant el menjar, tot i ser senzill, que ens vam comprar un llibre de cuina per intentar cuinar-ho una vegada estem de tornada a casa. Ens vam comprar uns mangos boníssims i també els alvocats són molt impressionants, amb un gust i una cremositat difícil de trobar a les fruites que ens arriben al nostre país. Per la tarda vam anar a recollir els resultats dels PCR, que van estar llestos en menys de 6 hores, i vam tornar caminant a l'hotel. Com hem dit, és una zona molt tranquil·la i amb edificis de nova construcció i molts centres comercials.

Aquí us deixem un link de les zones  per les que es pot anar tranquil.lament i d’aquelles que s’han d`evitar de Guatemala capital, per si us interessa.

Amb un dia és difícil conèixer-ho tot, però almenys tenim una idea de com és la capital.

Links d’informació sobre Guatemala capital:

https://mejoreszonas.com/donde-alojarse-en-ciudad-de-guatemala/

https://emisorasunidas.com/2019/11/15/areas-catalogadas-zonas-rojas-en-la-capital/

 

Creiem que el país no és tan perillós com ens fan creure, encara que és veritat que existeixen les “maras” i la criminalitat en certes zones pot ser més alta.

 Però els llocs turístics són molt tranquils i segurs i hi ha policia vigilant. Els llocs més perillosos poden ser algunes zones de la capital, però amb bona informació per a evitar-les no ha de passar res.  S’ha de ser previngut i tenir sentit comú a l’hora de viatjar, però això sempre. Així, segur que podreu gaudir de Guatemala sense cap problema. Nosaltres, ni tan sols hem vist una petita baralla ni un robatori al carrer, com moltes vegades es pot veure fins i tot al nostre país. No cal oblidar que és un país més aviat pobre i on la gent es busca la vida com pot i això pot provocar de vegades situacions complicades.

Fins i tot vam sortir a sopar la darrera nit i hi vam anar des de l’hotel i en vam tornar caminant (tot i que tampoc vam fer tard), sense cap problema.  Hem de remarcar que a l’aeroport tot va anar super bé, el personal és molt amable i col.laborador, i ens van ajudar en tot moment.  Avui en día  no és tan fàcil trobar-se amb gent tan predisposada a fer-te la vida tan agradable i sempre amb un somriure.

Va ser un viatge que sempre recordarem, sobretot per l’experiència a la Ciutat de la Felicitat, però també pels dies que vam estar recorrent el país.

Guatemala té racons molt bonics, però sens dubte el millor que vam trobar és la seva gent,  tan autèntica i sempre disposada a ajudar-te. 





Esperem que us animeu a fer el vostre voluntariat a la Ciutat de la Felicitat, on us estan esperant amb els braços oberts i d’on us serà  dificil de marxar sense  que us emporteu a tots els nens en el vostre cor. És una oportunitat única que recordareu per sempre,  com tot el que nosaltres hem après, només mirant els ulls de cadascun d’ells. I esperem també que us animeu a conèixer el país,  estem segures que no us en penedireu!!

FINS AVIAT GUATEMALA!!!!!!!!

 

                            

 

 

EXPERIÈNCIES DE VOLUNTARIAT INTERNACIONAL

 ELS JOVES DE LLEIDA TAMBÉ S' IMPLIQUEN EN LA SOCIETAT MES DESFAVORIDA DEL 3ER MÓN

 

XERRADES D' EXPERIÈNCIES DE VOLUNTARIAT AL COL.LEGI EPISCOPAL

Aquesta setmana , des de la delegació de missions de Lleida , i dins el projecte de voluntariat internacional que oferim, a Guatemala , concretament a la  ciudad de la felicidad ,.

Dues joves la Joana i l'Alba , que fa dos estius hi van participar , amb altres voluntaris , han explicat la seva experiència als alumnes de cicle superior d'educació infantil i d' integració social, Han pogut parlar del que allí van viure durant un mes , quines van ser les seves tasques, que van apendre i que  van poder elles donar. 

Hem explicat també com funcioa i quins requisists es necessiten per poder dur  a terme un voluntariat internacional.

A través d' un VIDEO que podeu visionar clicant en aquest enllaç, els alumnes es van poder fer una idea molt mes clara de que es la ciudad de la felicidad, i que fan allí les germanes i el Pare Victor , amb  els infants i adolescents que hi viuen.