Us recomanem l'entrevista que fa en Francesc Rosaura en el programa de TV3, Signes dels temps.
Els protagonistes són el bisbe Lluís Solé, la religiosa Teresa Ros i la jove Blanca Serres.
El motiu de l'entrevista és la Missió, emmarcada en les tres experiències que tenen en comú la Delegació de Missions de Tarragona i la diòcesis de Honduras.
-
MEMORIA DE ACTIVIDADES 2023
¡Mira un resumen de todo lo que hicimos! -
SEMANA ESPAÑOLA DE MISIONOLOGÍA DE BURGOS
Ya puedes consultar el programa e inscribirte -
MEDITACIÓN DIARIA
¡Reza con nosotros por las misiones! -
SUPERGESTO
La revista para jóvenes, ahora en formato 100% digital
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris testimoni 2013. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris testimoni 2013. Mostrar tots els missatges
Maria Teresa Calzada Olona és una germana dominica de l'Anunciata. Nascuda a Aitona, va passar molts anys de la seva vida a les escoles que la congregació té a Catalunya. Recorda amb especial tendresa l'època que treballava amb els infants del Casc Antic de Lleida.
Ja fa una bona pila d'anys que viu a Argentina, on es desviu pels argentins, concretament des de Añatuya, a la província de Santiago del Estero.
Us deixem la gravació de l'entrevista que li fa Carme Parellada al programa de ràdio de Bat a bat, del Bisbat de Lleida.
Ja fa una bona pila d'anys que viu a Argentina, on es desviu pels argentins, concretament des de Añatuya, a la província de Santiago del Estero.
Us deixem la gravació de l'entrevista que li fa Carme Parellada al programa de ràdio de Bat a bat, del Bisbat de Lleida.
Entrevista a TERESA CALZADA Missionera a l'Argentina 17-06-13 from MCS.Bisbat de Lleida on Vimeo.
 |
| Añatuya , pertany a la província de Santiago del Estero |
La Immaculada Llorens, és una lleidatana que des de fa varies dècades viu i treballa a la població d'Añatuya, Argentina. Ella és una missionera laica que treballa a la Curia de la diòcesi i a més ha endegat diversos projectes encaminats a facilitar l'educació de noies del sector rural.
Ens ha escrit per explicar-nos com ha viscut l'elecció del Sant Pare Francesc. Us recomanem que llegiu fins al final, val molt la pena...
 |
| Catedral d'Añatuya |
Tornava
de viatge. Havia anat a fer uns tràmits oficials a la ciutat que és capital de
la província. Prop de les tres de la tarda, quan faltaven uns 20 kilòmetres per
arribar a casa, un locutor estava comentant la quarta votació i als cinc minuts diu “fumata blanca”, fum ben
blanc. Els tres que anàvem als cotxe vam aplaudir i vam pregar per la persona escollida,
agraint a Déu el successor de Crist.
En arribar a casa, el
primer que vaig fer va ser encendre el televisor, no em volia moure perquè
volia saber qui era, però havia d’anar al Bisbat a treballar. Vaig anar ben
ràpid i allà el televisor estava encès, els tres sacerdots que estaven a la Cúria
ens van convidar als treballadors a seure i tots ben quiets, encomanant a Déu a
la persona escollida. Quan van començar a dir el nom, ens semblava tan familiar
que no ens ho podíem creure, ens va costar reaccionar i després: una gran
alegria, començaren a picar les campanes i la gent trucava per telèfon, venia a
saludar-nos, enviava missatges als mòbils, pel carrer la gent es felicitava mútuament
i de forma espontània la gent anava a les parròquies. Aquella tarda els temples
es van omplir de fidels. Aquell dia el Sr. Bisbe no hi era, estava tornant
d’una reunió de bisbes de la regió; per això celebrà la Missa d’acció de
gràcies l’endemà i la Catedral es va tornar a omplir. Persones que no
freqüenten l’Església estan contentíssimes (sempre hi ha, però, aquells que mai
estan contents). En general vivim una grandíssima alegria. No hi ha diari que
no parli d’ell, molts assenyalen la seva senzillesa.
Personalment
no sé gaire d’ ell inclús he llegit molt poc; però els sacerdots i el meu Bisbe
que el coneixen, diuen que és un home de profunda pregaria, molt senzill i molt
capacitat. Així com també molt missioner i generós.
Des de fa tres anys,
amb la gran necessitat que té Buenos Aires de sacerdots; va permetre que tres
sacerdots i aquest any un diaca; deixaren el seu arquebisbat, per treballar a la nostra diòcesi d’Añatuya.
I
una cosa que va demanar ja està donant els seu fruits. Ell va demanar als
argentins que no anéssim el dia 19 a la Missa de Coronació i que l’ import de
les despeses el donessin als pobres. Oh sorpresa per mi i pel Sr. Bisbe!
Divendres vaig atendre el telèfon i una senyora d’una ciutat que està a més de
1000 kilòmetres, explicant que no és catòlica, però que amb un grup d’amics,
havia pregat pel Sant Pare, havien decidit fer una donació a Añatuya perquè és
la diòcesi més pobre. I l’altra sorpresa és que uns amics del Bisbe li
regalaven la meitat del bitllet que costa anar a Roma. El Sr. Bisbe els hi va
dir que no hi pensava anar. Aleshores van decidir enviar l’ import a la
diòcesi. Realment estem meravellats per l’acció de Déu.
Penso que els catòlics
argentins hem de pregar el doble pel Sant Pare Francesc. Unim la nostra
pregaria per a que el Senyor estigui amb ell, que es deixi moure per l’Esperit
i l’acompanyem sempre, perquè ara amb l’eufòria és fàcil, allò que importa és
la perseverança.
Avui us volem recomanar una xerrada força interessant:
Com viuen els joves a l'Amèrica Central? a càrrec de Rafa Sivatte, professor de la Universidad Centro Americana del Salvador (UCA)
 |
| El P. Sivatte en una xerrada a St. Ignasi |
Ell és un jesuita català que des de fa una pila d'anys dedica la seva vida a favor dels més necessitats a El Salvador.
Una de les seves tasques consisteix a fer els possibles per a que els joves tinguin una oportunitat per estudiar i construir-se un futur amb dignitat.
És força coneguda l'existència de bandes de delinquents juvenils, (les anomenades maras); a Llatinoamerica. Per a un nen sense un marc de referència familiar positiu, que visqui enmig de dificultats econòmiques greus, el més probable és que pugui trobar, en aquestes bandes de joves, un refugi i un mitjà per sobreviure.
Per evitar que això pugui succeir existeixen associacions que creen alternatives il·lusionants i esperançadores pel joves. Dintre del ventall d'alternatives que es poden oferir als joves, el pare Rafa Sivatte aconsegueix recursos per a becar joves que viuen en families sense recursos econòmics per a que puguin cursar uns estudis que els permetin accedir al món laboral.
El sacerdot, que durant uns quants anys va realitzar la seva tasca pastoral a la parròquia de S. Ignasi de Loiola a Lleida; torna cada any a Catalunya i aprofita per donar a conèixer la realitat salvadorenca.
Aquest dijous 14 teniu una boníssima oportunitat per conèixer la seva Missió.
A les 19h. al col·legi Dominiques (Vallcalent,40).
