Ha arribat carta des de....Bangladesh!

El germà Xavier Bometón, germà marista; comparteix aquesta carta amb tots vosaltres. 

Un abrazo desde Dhaka-Bangladesh.

Recibe mi mejor deseo de que la Navidad haya sido un fuerte momento de presencia de Dios. Quiero con este email desearte un buen inicio de año y agradecer a Dios el que haya permitido regalarme con tu presencia en mi vida. Que Dios bendiga nuestro trabajo y nos llene de “VIDA” para seguir amando a los que viven a nuestro lado.

Germà Bometón a la dreta, visitant una
comunitat recol·lectora de té

Aprovecho este final de año para contarte algo de mi vida. Los primeros meses del pasado año, hasta el pasado mes de mayo, estuve compartiendo vida en la isla de Davao-Filipinas con un hermano filipino y 3 postulantes (dos de Vietnam y uno de Camboya). A partir de ahí he estado, y hasta el próximo julio estaré si Dios lo permite, estudiando Bengalí en la ciudad de Dhaka, la capital de Bangladesh, junto con otros hermanos. El idioma Bengalí es un tanto complicado en sus letras y en su estructura gramatical (el verbo, por ejemplo, se pone al final de la frase). Espero poder finalizar con éxito este aprendizaje.  

El germà Bometón, al centre, amb infants
d'una comunitat recol·lectora de te

Mi compromiso con este proyecto es por 9 años, si Dios me concede salud y energía suficientes. A partir de Agosto iré de visita de familia y a partir de ahí viviré en la comunidad formativa que tenemos en Mymensingh para jóvenes candidatos y aspirantes a nuestra vocación de hermano marista, juntamente con el hno. Vigilio de Zambia y el hno. Mark de las Islas Salomón.

Bangladesh es un país con minoría cristiana si bien los cristianos viven profundamente su fecatólica. Las celebraciones son muy sentidas y con abundancia de cantos, símbolos litúrgicos y participación del pueblo. La inmensa mayoría de los habitantes de Bangladesh son musulmanes. Ellos respetan nuestras creencias y celebraciones religiosas. A los extranjeros nos tienen gran consideración. Y el pueblo cristiano siente mucho aprecio por los misioneros.

Te deseo un feliz fin de año:

SHUBHO NOBOBORJO (FELIZ NUEVO AÑO!!!)

Leer más

Felicitació des de Guatemala

Aquests dies hem rebut moltes mostres d'agraïment i felicitació de part dels nostres missioneres i missioneres. Avui compartim amb vosaltres aquestes paraules que arriben des de Guatemala. 

Acabo de recibir el paquetito con las felicitaciones, ¡muchas gracias!

Cuanto agradezco este detalle de ustedes, es algo que uno espera con la ilusion de un niño.

Aprovecho para escribir hoy que tenemos internet, no siempre es asi. Con frecuencia falla la energia electrica y otras cosas.

En mi comunidad vivimos, dos hermanas guatemaltecas y yo. Tenemos un internado de niñas aldeanas que quieren estudiar, lo mas diíicil es aprender español, con esfuerzo y tiempo se consigue.

Estoy contenta en este pueblo, la mayoria son mayas k´ekchíes, gente buena y sencilla.

El otro día tuvimos, en la parroquia un "convivio navideño" los distintos grupos parroquiales se preocuparon de preparar cena para todos, tamales,(comida hecha con maiz y carne, envuelta con hojas de platano) riquísimo. Yo me apunte en la comisión de ambientación, con otros compañeros, preparamos el salón con adornos navideños. Quedo bonito.

Les deseo, a todos los de la delegación de misiones, unas felices fiestas, que Dios les recompense todo lo que hacen por nosotros.

Feliz navidad, de parte de mi comunidad.

Un abrazo grandote.

Ma. Dolors Prenafeta

Leer más

Missionera lleidatana des d'Argentina

Fa uns dies us explicàvem que hem enviat uns paquets nadalencs als nostres missioners i missioneres. Doncs aquests ja van arribant. La Maria Teresa Calzada, des Añatuya, Argentina; ens escriu aquestes línies un cop l'ha rebut:

"Molt estimats amics: Acabo de rebre el vostre paquet amb el turró, l´agenda i les cartes del nostre Sr. Bisbe i de la delegada, Caritat Mercadé. 

No hi ha paraules per explicar com són importants aquests detalls. Fan que les distàncies siguin més curtes, millor dit no hi ha distàncies ja que tots estem units en l´amor entranyable de l´Infant que va venir al món a portar-nos la pau.

Estem passant uns dies molt difícils, amb una calor tan forta que no ens deixa fer les activitats que desitjaríem, però intentem seguir endavant.

Molt agraïda al nostre Sr. Bisbe, a tots.

Us desitjo de tot cor una entranyable festa de Nadal i un any 2013 ple de germanor i de pau.

La germana Maria Teresa, foto d'arxiu.

Molt agraïda i unida a tots"

Leer más

Els grans llacs no estan tan lluny

Àlvar Sanchez en la seva participació

Dimarts passat,dins el curs sobre la Missió que organitza la delegació de Missions, a l'IREL, vam tenir el testimoni d'Àlvar Sánchez. Aquest jove jesuïta va compartir amb els assistents el que va viure durant un parell d'anys als camps de refugiats. Ens va parlar de la situació d'opressió i esclavatge en la que malviu la població del Congo, afectada per l'explotació del coltan i altres minerals necessaris per la fabricació de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics. Més info sobre la situació al Congo.

Ens va parlar del seu treball en l'àmbit educatiu, juntament amb entitats locals, proporcionant condicions dignes per a l'educació dels joves; col·laborant així en un futur més pròsper.Més info sobre el servei que fan els jesuïtes amb els refugiats.

I finalment ens va donar raons des del cor per l'esperança, signes que, encara que no ens ho sembli, l'esperit de Déu continua bufant i actuant, allà on més és necessari.

Recordem que la propera sessió del curs tindrem el testimoni de Ramon Ribas, amb més de 30 anys de vida missionera al Txad. Dimarts, 20 a partir de les 19h. IREL Canonge Brugulat, 22

I dimarts vinent, Txad.

Leer más

Tras el terremoto de Guatemala… | Obras Misionales Pontificias España

Encara no fa una setmana del terratrèmol que va sacsejar principalment el departament de S. Marcos, a Guatemala, amb un balanç de 43 víctimes mortals, de moment.  Compartim aquest testimoni d'una religiosa lleonesa que va viure el sisme in situ. 
Tras el terremoto de Guatemala… | Obras Misionales Pontificias España

Leer más

Isabel Correig, testimoni cristià

El dia del DOMUND el programa Signes dels temps, de TV3, va emetre aquesta entrevista a la missionera Isabel Correig, de Reus. Porta 40 anys treballant al Congo, colze a colze amb els seus veïns. Us convidem a veure el video i compartir-ho. Si esteu en un grup de formació, en un grup de revisió de vida, en una parròquia, sigui on sigui, us convidem a fer un video-fórum i treure profit d'aquest testimoni. Si ho feu, feu-nos-ho saber!.

Leer más

Gràcies Antoni

L'Antoni en una de les seves xerrades

La Delegació de Missions del bisbat de Lleida i seu de les OMP; convida cada any un missioner o missionera per tal que pugui oferir el seu testimoni de vida dedicada als altres, entre els estudiants de diferents escoles, instituts, grups parroquials, entre d’altres. Aquesta activitat es realitza conjuntament amb un equip de missioners i missioneres, (es diu SCAM); que ens faciliten la persona que realitza les xerrades. Enguany el missioner que ens ha visitat és l'Antoni Calvera, combonià. Han estat nou dies intensos, donant a conèixer la realitat missionera. En les visites als escolars, el P. Antoni, parla de la importància de l'educació, d'estar oberts a la realitat que ens envolta, de ser sensibles a la injustícies de les que som testimonis, i ser valents per implicar-nos en la construcció d'un món més just, dit d’una altra manera, en la construcció del Regne de Déu. En la trobada que ha tingut amb diferents grups parroquials, ha subratllat la necessitat que l’església local sigui conscient que els missioners són enviats per aquesta mateixa comunitat eclesial. La tasca del missioner i la missionera no és individual, sinó comunitària. Viu en comunitat i ve d’una comunitat. Una Església que oblida que és essencialment missionera deixa de ser Església. El Pare Antoni ha passat 17 anys de la seva vida a l'Àfrica. El seu primer contacte amb Àfrica va ser a Etiòpia, en l'època de la gran fam a la dècada dels 80. Allà va viure cinc anys. Més tard va ser destinat a Sud-àfrica. Hi va ser-hi durant 12 anys. Allí va ser testimoni dels anys finals de règim racista, Apartheid i dels anys de transició amb el govern de Nelson Mandela. Gràcies a l'Antoni pel seu esforç durant aquests dies. Gràcies a les escoles, instituts, parròquies i grups diversos que li han obert les portes i l'han acollit com si fos a casa seva. Entre tots fem Església, entre tots som comunitat!.

Leer más

Carta d'un missioner lleidatà

Cali, octubre 2.012

Joan Miquel Martínez, missioner a Cali, Colombia

Parlar de missions encara a alguns els pot sonar a cosa passada de moda, que és manifestació del fanatisme d’algunes persones o inclús que respon a la quimera que determinats individus tenen per anar a “terres llunyanes”.

Potser per poca informació i formació, ens podem quedar amb aquestes imatges deformades o altres similars.

Voldria que seguíssim la postura que té Jesús en l’evangeli de Lluc al capítol 19 en l’episodi on es troba amb Zaqueu:

Enmig de la multitud veiem a Jesús que es manifesta com el Fill de l’home que ha vingut a “buscar” i a salvar el que estava perdut. La trobada es fa, doncs, per l’amor de Jesús que “busca” a Zaqueu, vencent els obstacles que es van interposant. I a la vegada Zaqueu també està “buscant”. Aquest, començant pel que sembla una mera curiositat, es transforma en una generosa i alegre acollida de Jesús i acaba convertint-se a Ell.

Encara que sigui una reflexió poc acurada, m’atreveixo a dir que la missió demana fer com Jesús:

Algunes actituds missioneres des de Jesús que podem subratllar: Tenir confiança en l’altre, pensar que es poden superar les dificultats per trobar-se, disposats a ser buscadors de la veritat, el saber vèncer obstacles com poden ser els prejudicis o les etiquetes que marquen d’entrada postures que no sempre corresponen a la realitat o el pensar que tot s’arregla amb una estoneta de conversa o que estic tant il·lusionat amb el que crec que el més lògic es que l’altra part també ho vegi com jo,..

No cal oblidar que el missioner va convençut que està en mans de Déu i que l’obra de la salvació és per la gràcia divina que alguns accepten. Som, d’alguna manera, les persones que treballem en un doble sentit: col·laborant a Qui ens ha fet el do de viure el seu estil i, a la vegada, a favor de les persones.

No ens ha d’estranyar, per tant, que l’Església digui i d’alguna manera ens recordi que la missió o evangelització és un dret i deure per a tots els batejats. Així ho podem veure, per exemple reflexat en el documents del Concili Vaticà II, passant per l’encíclica ”Evangelii Nuntiandi” i altres documents eclesials, i com també amb altres paraules afirma l’actual Papa en aquest Any de la Fe, que la joia de creure la volem comunicar a altres a fi de que també en puguin gaudir. I això afortunadament es pot viure en qualsevol lloc del planeta.

Joan-Miquel Martínez

Leer más

Missioner arriba a Lleida...per quedar-se

Des de fa escassament un mes tenim entre nosaltres un membre més en la nostra església lleidatana. Es tracta de Enrique Gálvez, sacerdot colombià; que un cop passada la barrera dels seixanta anys; ha optat per realitzar un servei missioner a la nostra diòcesi. És una persona amb una llarga trajectòria; realitzant diversos serveis a Cali, Colòmbia. Per això ens sobta que hagi decidit fer un gir a la seva vida, acceptant el repte de viatjar fins a Lleida. Als anys 60 un equip de sacerdots lleidatans iniciaren un procés d’evangelització a la diòcesi de Cali. Al llarg d’aquests anys han estat molts els missioners que hi han passat. Alguns van morir allà mateix, altres van retornar. I avui dia, dels quatre que hi ha, són tres els que es mantenen del primer equip que va sortir. El P. Enrique ha tingut la sort de conèixer i compartir com a sacerdot, el servei d’aquests missioners lleidatans. El P. Enrique reconeix que el testimoni missioner, de servei a la comunitat, d’aquells lleidatans, l’ha fet decidir-se per, d’alguna manera, “tornar el favor” que un dia va oferir la diòcesi de Lleida. Així el P. Enrique ha estat enviat per la seva comunitat d’origen a realitzar un servei missioner de 5 anys a la nostra diòcesi. Segons les seves paraules, per l’Església colombiana, encara que escassa en vocacions; és el moment de passar de ser evangelitzats a ser evangelitzadors. El P. Enrique ha començat a conèixer la nostra realitat des la parròquia d’Alcarras. Arriba amb l’ actitud de voler veure, conèixer,deixar-se tocar des de la base i; sobretot, pregar i contemplar. Creu que hi ha trets de l’Església Llatinoamericana que poden tenir un espai en la nostra diòcesi, com són l’obertura als laics, a la dona i a la família. Intueix la necessitat de crear espais nous, de promoure nous models que s’adeqüin als temps que vivim. Tot plegat per fer possible el centre de la vida cristiana: l’anunci de Jesucrist. Des de la Delegació de Missions donem la benvinguda al P. Enrique. Venim d’una tradició eclesial on era normal que hi haguessin persones cridades a evangelitzar a d’altres indrets del món. Ara casa nostra també és terra per evangelitzar i és necessari que vinguin persones d’altres llocs del món per mostrar-nos la riquesa que esdevé seguir a Jesucrist.

Leer más