• Prega i ajuda a les Vocacions


    22 d’abril- Jornada Vocacions Natives i Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions
  • Crida, resposta i Missió


    Presentació Jornada de Vocacions Natives i Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions
  • Missatge del Papa per les Vocacions


    "Escoltar, discenir, viure la crida del Senyor"
  • Què és Vocacions Natives?


    Una jornada de pregària i ajuda a les vocacions als Territoris de Missió
  • A qui ajuda Vocacions Natives?


    A 75.000 seminaristes i 6.500 novicis/es i 2000 formadors als territoris de missió
  • Com col•laborar?


    Amb un donatiu o amb una beca missionera per les Vocacions dels Territoris de Missió
  • Pregària Vocacional


    Recursos de pregària per l’oració diària a escoles i instituts

Des de Brasil...notícies de Montserrat Calderó


Brasil és el major país d'Amèrica del Sud i el cinquè major del món en àrea territorial, amb més de 192 milions d'habitants. Goiânia és la capital de l'estat de Goiás i la major ciutat, amb gairebé un milió i mig d'habitants. El seu clima és tropical, de 30 a 40 graus tot l'any, amb una època marcada per les pluges i l'altra seca. 
Les Missioneres del Cor de Maria, fa més de 15 anys que estem en aquest barri perifèric, que es diu el "Parque de Santa Cruz", al cor de Brasil. Jo estic des de l'any 2011. El barri on vivim, va ser creat l'any 1978 per unes 15 famílies vingudes d'altres llocs de la ciutat. Era l'abocador de la ciutat i poc a poc vingueren altres famílies d'altres punts de la ciutat. L'església catòlica va ajudar en la formació de l'Associació de Veïns, de Comunitats de Base, de grups de catequesi, etc. 
El 1982 i 1983 la intervenció de la policia va fer que es quedessin sense sostre una altra vegada, perquè van enderrocar les cases. És un poble resignat i sofert que ho va suportant tot, aquesta contrarietat va provocar la seva unió, la solidaritat  dels uns amb els altres. El 1984 el barri va ser legalitzat i el 1995 es va començar a canalitzar l'aigua i es va col·locar la xarxa de clavegueram.
Amb aquest teló de fons arriben les Missioneres del Cor de Maria al barri i el primer que fan és visitar les famílies per conèixer els principals problemes que existeixen, descobrint molt analfabetisme començaren un curs d'alfabetització. 

També detecten un gran nombre de mares adolescents, algunes impossibilitades per treballar, per haver de  tenir cura dels seus fills petits. Per això la comunitat organitza un curs de costura en el que aprenen infinitat de treballs manuals, amb la possibilitat després de treballar en les seves cases i vendre allò que fan. I així moltes activitats adreçades a millorar la vida de les persones del sector. I com solament tenen un petit lloc, el Centre Comunitari, per executar tot el necessari per ajudar als veïns, funden una ONG amb ajuda econòmica d'institucions espanyoles com  "Mans Unides", entre elles i d'altres moltes persones. Com en el sector hi ha una gran quantitat d'esglésies evangèliques, i no hi ha una església catòlica, amb l'autorització de l'Arquebisbat, les Missioneres del Cor de Maria, edifiquen una capella, amb ajudes estrangeres, a la qual l'arquebisbe va colocar el nom de Cor de Maria.

Després de tot aquest treball realitzat per la comunitat religiosa, vaig arribar jo per fer una tasca de visita  a les families del sector. M'encarrego del "Projecte Padrins". Aquest projecte rep una quantitat de diners des de Girona, per pagar aliments a les familíes més necessitades del sector. Són 250 famílies que cada mes compren aliments per la quantitat de diners que nosaltres fixem, després de la visita a casa de cada família. Hi ha famílies que tenen fills amb alguna deficiència. No tothom rep el mateix. No se'ls dona diners, les famílies saben que poden anar a comprar aliments i nosaltres cancel·lem cada mes la despesa. 
També dono classes d'espanyol en l'ONG, participo en altres grups: litúrgia, pregaria, catequesi...
Alguns dels nostres veïns són "catadores de material reciclable". Els "catadors" són treballadors urbans que recullen residus sòlids reciblables, com paper, alumini, plàstic, vidre, etc. pels carrers i barris de la ciutat. És una activitat agreujada per l'atur. 
En fi, un do de Déu, estar aquí compartint la meva vida entre aquesta gent senzilla, aprenent dels seus valors, de les seves ganes de viure malgrat les situacions...; són alegres i acollidors, és un do de Déu estar aquí amb els meus germans i germanes...els quals són per a mi una lliçó de vida, davant un món consumista i injust. Ells diuen que solament la nostra presencia entre ells ja és important perquè es senten dignificats. Espero estar complint amb la voluntat de Déu sobre mi...Jesús, el meu company de camí, m'ensenya que la vida donada als altres té sentit, un sentit diferent. 

Montserrat Calderó.
Parque de Santa Cruz, Goiânia, Brasil.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!