• JORNADA DE INFANCIA MISIONERA 2024


    Comparto lo que soy
  • CONCURSO INFANCIA MISIONERA 2024


    ¡Participa!
  • EJERCICIOS ESPIRITUALES 2023


    Termina el año en la cuna del patrón de las misiones
  • MEMORIA DE ACTIVIDADES


    Mira todo lo que hicimos en 2022
  • MEDITACIÓN DIARIA


    ¡Reza con nosotros por las misiones!
  • SUPERGESTO


    La revista para jóvenes, ahora en formato 100% digital

De Tenerife al Txad, amb molta il·lusió

Gladys Rodríguez Hernández, és una companya de la Delegació de Missions de Tenerife, on hi treballa des de fa set anys. A les portes de marxar cap a Bongor, Txad; compartim aquesta entrevista.

Per què fas aquesta experiència missionera?
Treballant a la delegació, pots sentir de prop el sentiment que té un missioner i el sentit de la missió. Vaig entrar a la delegació una mica de casualitat, però en aquests set anys m'he impregnat d'aquesta realitat.

Quines són les teves expectatives?
No tinc cap expectativa feta. Intento anar disposada a allò que Déu vulgui. La meva missió pot consistir simplement a estar, acompanyant a la gent.

Hi ha hagut algun procés de formació previ?
Per suposat. Hem estat un any de formació, hem tractat qüestions de missionologia. El curs va acabar amb una convivència, en la que vam estudiar la realitat de Bongor; la cultura, la història...és necessari saber què et trobaràs. 

Viatges sola?
No, hi vaig amb un grup format per dos joves de Tenerife, un de Madrid i un altre de Córdoba, tots coordinats per Rolando, un sacerdot mexicà. Anem a la diòcesi de Pala, allà hi trobarem el missioner Jesús Calero Perera, també sacerdot, que precisament és originari de Tenerife. 

És necessària la fe per fer una experiència de missió?
Jo crec que si. Hi ha molta gent que no ho anomena d'aquesta manera, però estic convençuda que és la fe que mou a tothom, també a aquelles que van a treballar per un projecte de desenvolupament o promoció humana. Estic segura que el Senyor està darrere de tot.

Què portes a la maleta?
Amb la mentalitat occidental, hi posaria moltes coses. Però per tal d'arribar a ser com ells, he d'aprendre a mirar amb la seva mentalitat.

Què diuen la teva família, els teus amics, sobre aquesta decisió?
Pensen que estic boja i perquè he de fer això. Jo els dic que treballant on treballo, és una experiència que cal viure. És més, crec que és una experiència que tothom hauria de fer almenys un cop a la vida. Des petita he estat vinculada a la vida de la parròquia i la Missió no és més que una de les tantes bogeries mogudes per Crist. 

Com animaries a altres joves a donar el pas?
Que siguin valents per fer-ho. Que no posin excuses si algú els hi proposa. El Senyor ha posat ja els instruments necessaris per a que puguis anar a la Missió. 


0 comments :

Publica un comentari a l'entrada

Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!