El bisbe jesuïta explica com viu la missió al servei dels discapacitats a Cambodja. Kike Figaredo anima a col·laborar amb la Missió, ni que sigui un euro, ja que amb ell és pot fer molt. Protagonista del vídeo del DOMUND, ens explica que el rodatge del vídeo va ser una experiència agredolça.

Mons. Kike Figueredo, us dels protagonistes del vídeo DOMUND 2013

Quants anys porta a la missió?

Ara fa just 28 anys. La primera vegada que vaig anar a la missió, encara no era sacerdot. Vaig estar tres anys treballant als camps de refugiats i allà vaig servir a persones amb discapacitat, la gran majoria per mutilació provocada per les mines. Molts eren joves soldats. I allà em vaig començar a enamorar d’aquell país.

Després vaig passar a l’interior de Cambodja, que estava encara en guerra. Vaig tornar a Espanya per acabar teologia i em vaig ordenar sacerdot el 1992. Un any més tard, vaig tornar a Cambodja, destinat de nou amb els jesuïtes, al servei dels discapacitats. Em van encarregar la tasca de distribuir i promoure la cadira de rodes; per això vaig recórrer tot el país, poble a poble.

Quan el 1998 va arribar la pau a Cambodja, la Santa Seu va voler reorganitzar de nou l’església i com estava allà, em va tocar. L’Església en aquell país va quedar dinamitada durant la guerra. Van assassinar bisbes, religiosos i catequistes. En 1998 es va voler començar de zero, per això és una església molt missionera. A Battamang som 11 sacerdots, només dos d’ells són del país. La resta som de 7 nacionalitats.

Battamang és una prefectura de quatre milions d’habitants, amb l’extensió d’un país com Portugal.

La comunitat catòlica és molt petita, amb 8.000 catòlics com a molt, en 27 comunitats. És molt dispers, per això estic viatjant durant tot el dia, visitant comunitats. També sóc delegat de Caritas, per això estic al cas dels llocs més necessitats.

En situació de crisi a Europa, com ens anima a col·laborar amb el DOMUND?

La nostra identitat és compartir. Som éssers humans per definició solidaris, compartir és part de la nostra identitat. Si tenim poc, compartim poc; compartir ens diu qui som. Encara que estem en crisi, amb problemes, compartir amb el més necessitat és sortir de nosaltres mateixos i ens diu qui som. Si ens tanquem, mai coneixerem la nostra identitat.

Tots som germans en el món, hem d’enfortir vincles, ponts d’unió, amb aquells que estan en situació menys privilegiada i viuen en situació de supervivència. No és només diners, és l’actitud de compartir. A Cambodja amb un euro, podem donar d’esmorzar a un grup de nens.

Com ha viscut la gravació del vídeo d’aquest any?

Ha estat una experiència agredolça, perquè quan vam gravar, és com parlar de la ferida, és tocar una nafra que encara no està tancada del tot. És dolorós per a mi que sóc testimoni, i per la noia, Mao, que ho va viure en primera persona.

Però per altra banda, sentim una gran satisfacció en saber que podem compartir les nostres petites coses i ajudar a la gent a entendre els problemes de la nostra gent. És una alegria saber que a través d’aquest vídeo es pot conèixer la causa de la discapacitat i les Esglésies joves.