Avui compartim l'article escrit per l'Anna Maria Gaya, cristiana militant de la parròquia del Carme, catequista implicada des dels inicis amb la Fira de la Infància Missionera. Així és com va viure la tarda del passat dissabte 25:
La vigília de la Jornada de la Infància Missionera ha estat la data ja
tradicional de la celebració de la Fira que convoca els nens de la catequesi i
dels esplais cristians de la nostra diòcesi. Enguany aquesta trobada ha tingut
lloc al Col•legi de la Sagrada Família, on s’han aplegat molts nens amb els
seus pares i catequistes en una tarda ‘firal’ amb jocs, formació i convivència,
que s’ha desenvolupat en tres temps.La primera part de la sessió organitzada per les delegacions de
Missions i de Catequesi ha servit per a presentar l’objectiu central de la
Jornada de la Infància Missionera que pretén despertar en els infants la
sensibilitat vers els altres i el seu compromís solidari com a cristians per a
millorar el món amb les seves petites-grans accions. Com a motivació en aquest
plantejament que ha exposat Caritat Mercadé, Mª Isabel Roca els ha explicat “grans”
històries de petits al•lusives
al lema de la jornada“els
nens ajuden els nens”, com la de Fleming que salvà de la mort a
Winston Churchill, i d’altres nens d’avui que segueixen aquest mateix camí, per
arribar a la pregunta ¿què puc fer jo? Després d’aquest pòrtic didàctic els
nens s’han desplaçat en grups amb les catequistes que havien preparat tota una roda
de proves solidàries al
poliesportiu del col•legi.
Mentrestant, Mònica Cabezuelo ha explicat als pares i mares el
sentit de la trobada i han seguit la projecció d’un original vídeo editat pel
Secretariat de la Infància Missionera de les OMP que promou servir-se de la
imaginació dels nens per a mostrar la seva creativitat i infondre en ells
l’esperit missioner. Es tracta de la història d’Adela, una nena espanyola que amb
vuit anys comença una “revolució” a la seva escola després de la visita d’un
missioner que els ha parlat de Jeferson, un nen pobre que viu a Centroamèrica.
Adela decideix involucrar els seus companys en un joc que posa en escena la
capacitat dels més petits de passar de la curiositat a l’interès, del compartir
a la donació de si mateixos en una transformació personal que els porta a
esdevenir missioners: és “la revolució de Jeferson”.
A continuació els pares han tingut l’oportunitat d’escoltar el
ferm i l’engrescador testimoni missioner de Montserrat,
una Germaneta dels Pobres que des de la seva professió com a novícia (1987) ha
servit als Estats Units, en diferents llocs d’Europa, Kenya –Nairobi-,
Colòmbia, i fa dos anys que ha retornat a Espanya, a la Casa de Lleida. Amb una
gran vivacitat i eloqüència ens ha parlat del diferents col•lectius que ella ha
conegut: el tabú de la mort en els indis navajos; els enfrontaments ètnics
d’hutus i tutsis; el treball dur i sacrificat de les àvies africanes; la
pobresa i marginació dels avis als països del tercer món... deixant ben clar
que “s’ha de tenir un esperit molt obert per adaptar-se a les cultures de les
persones que tractem per poder-los servir. Cal buidar-se per enriquir-se de
l’altre.
També ha dit que les seves cases mai reben ajust institucionals
a fi de no patir dependències que coartin la seva llibertat d’acció en
l’atenció que dispensen als avis. A més de les pensions dels avis, viuen de les
ajudes voluntàries que reben dia a dia les dues germanetes que surten a
demanar. Els beneficis que guanyen amb la venda de les manualitats que fan els
avis, exposicions,.. els donen a altres cases més necessitades de les que tenen
esteses en vint-i-dos països del món.El joiós testimoni de Montserrat ha suscitat un ampli i ric
diàleg al llarg del qual ha parlat de com es va despertar en ella la seva
vocació missionera, com una segona vocació que aprofundeix en el despertar de
la vocació religiosa i que porta a la persona a desenvolupar tota la seva
capacitat d’estimar i deixar tota seguretat per servir els altres. Tot i que
desitja tornar a Colòmbia, malgrat que la duresa de les condicions de vida
d’aquest país, ha deixat clar que “avui la missió la tenim aquí.”El tercer temps ens ha reunit a tots al pati del col•legi, al
voltant de la taula per a compartir el berenari fer experiència de
convivència i amistat amb l’alegria d’haver passat una tarda en formativa i
enriquidora que continuaríem assaborint.
0 comments :
Publica un comentari a l'entrada
Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!