Avui compartim amb vosaltres la carta d'Elena Amorós, missionera vedruna. Passà la seva infància i primera joventut a Lleida. La resta de la seva vida l'ha passat a Perú. Malgrat la distància i els anys, continua sentint-se part de Lleida. És una representant de la nostra comunitat lleidatana per terres peruanes.
"Gràcies a Déu estic bé de salut, amb els límits propis dels meus 92 anys; i cap als 93, camino poc a poc, mirant de no caure, per no donar feina. La meva comunitat no em deixa sortir sola, m'acompanyen a tot arreu per precaució; doncs a causa de l'edat podria perdre l'equilibri amb facilitat i caure.
Visc i faig allò que he desitjat des que als 18 anys vaig decidir ser religiosa i missionera. No puc viure amb més alegria i joia. Gaudeixo escoltant i animant les persones que necessiten amor i estima.
Projectes ja no en tinc, doncs ja han passat els anys en els que havia de fer-los. Però, afortunadament, segueixo a la meva missió que actualment és l'ESCOLTA. Al rebedor de casa venen a visitar-me presos que ja han sortit de la presó. Ex alumnes de les que vaig ser professora. Dones dels grups que acompanyem als barris. No em falta feina. I si no poden venir, doncs els acompanyo per telèfon o internet.
Les persones necessiten ser escoltades, és una tasca molt necessària i jo ho faig amb molt de gust i joia, en poder-los animar. I que conservin sempre la confiança en el Senyor que mai els abandona."
0 comments :
Publica un comentari a l'entrada
Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!