Missioners a Burkina Faso

Els missioners són testimonis de la situació sociopolítica que està atravessant Bukina Faso. 

Maria Luisa Dauder, Juan Manuel Pérez Charlin, Inés Fonseca, són alguns dels missioners espanyols presents en les missions de Burkina Faso. Ells són testimonis de les revoltes socials del país en el seu intent de transició civil. Els missioners coneixen bé la realitat social i política del país perquè porten treballant, en alguns casos, més de quaranta anys.

Uns trenta missioners i missioneres espanyols viuen de prop les revoltes a Burkina Faso, en el seu intent de transició civil. Des la seva tasca evangelitzadora, dels missioners són grans coneixedors de la situació sociopolítica del país. Obres Missionals Pontifícies s'ha posat en contacte amb alguns d'ells i tots coincideixen que l'aixecament del poble era previsible, i en que l'Església Catòlica portava denunciant el poder despòtic de Blaise Compaore a Burkina Faso des de fa anys. 

A la capital de Burkina Faso, al centre neuràlgic de les protestes contra el govern de Blaise Compaore i contra el control de la transició per Isaac Yacouba Zide, hi viuen tres religioses, dues d'elles espanyoles. "Des de casa nostra se sent tot, però mai han entrat per a res", explica María Luisa Dauder, missionera de Nostra Senyora de la Consolació. Han viscut l'entrada del poble a l'Assemblea, a la ràdio i la televisió; el desmantellament de la casa del germà del president; i les represàlies davant l'intent de la representant de l'oposició Saran Séréme, de pronunciar-se com a líder de la transició. La missionera valenciana de 42 anys, explica que la gent estava esperant amb paciència que arribés la data de la fi del govern de Compaore, i que quan aquest va intentar allargar el seu mandat, va provocar l'enuig general. "Un jove de la parròquia ens ha pregat que no sortíssim al carrer", explica orgullosa pel fort compromís eclesial dels joves. "Ara l'ambient està tranquil, però no hi ha acord sobre qui assegura la transició". 

Juan Manuel Pérez Charlín, Pare Blanc, ha viscut 38 anys a Burkina Faso, com a missioner, i coneix en profunditat la situació sociopolítica del país. Des de Sevilla, ciutat on resideix des de fa un any, està seguint de prop els últims successos. "A ningú ens sorprèn, sabíem que anava a passar", explica el missioner, i explica com la tensió social es mastegava ja des de fa cinc anys. Tot i això, viu amb certa intranquil·litat els camins que estan prenent els esdeveniments, amb la presa de poder per part exèrcit. "La gent reivindica que la transició es dugui a terme per civils. La revolució ha estat del poble, i volen que sigui una cosa del poble". Aquest missioner assegura que l'Església Catòlica gaudeix de bona fama en la societat de Burkina Faso, i ha denunciat en diverses ocasions el govern de Compaore, qui portava 27 anys governant i pretenia allargar el seu poder a través de la reforma de l'article 37 de la Constitució . "L'Església està amb el poble civil", afirma Pérez Charlín. De fet, la Conferència Episcopal de Burkina Faso va fer públic el juliol de 2013 un document després de l'Assemblea Plenària, en el qual feia una anàlisi de la situació del país, i criticava el sistema creat pel president Compoare. 

"L'Església està amb el poble i per al poble", afirma per la seva banda Inés Fonseca, qui des de Bobo-Dioulasso ha estat testimoni de revoltes i violència. "Encara que el més greu ha passat a Ouagadougou, aquí han estat tancades les escoles fins avui". La missionera vallisoletana religiosa de l'Assumpció, que porta 25 anys a Burkina Faso, explica que encara que l'objectiu sigui legítim, els mitjans no sempre ho són. Segons comenta, un grup de gent va presentar-se amb pals, per cremar l'escola estatal, per protestar contra el govern, i ella els va convèncer que no ho fessin, ja que seria tirar-se pedres contra la pròpia teulada, i deixarien sense educació als seus conciutadans. Fonseca afirma que avui l'ambient és més calmat, i que per fi les escoles han obert les portes. 

El cardenal arquebisbe de Ouagadougou, Philippe Ouedraogo, ha convocat una novena d'oració, del 2 al 9 de novembre, per la pau i la reconciliació. "Filles i fills de la nostra església família de Déu, els insto a fer una novena d'oració. Pregueu per la reconciliació, la justícia i la pau en el nostre país", ha demanat. El Cardenal Ouedraogo ha fet una oració especial en la qual demana a Déu "que doni al nostre país institucions que garanteixin el benestar, la llibertat i la pau".