A propòsit de la visita del Sant Pare a Mèxic, avui compartim l'escrit que ens ha fet arribar la germana Carme San Martín, religiosa de la Sagrada Família; lleidatana, que realitza la seva Missió entre la població mexicana. Va tenir l'oportunitat de viatjar a Morelia, acompanyant un grup de joves de la diòcesi on viu. Aquestes són les seves paraules:
Déu ha beneit a la nació de Mèxic amb la
visita del Sant Pare, hi ha estat cinc dies i ha visitat quatre estats algun
dels quals ben conflictius com Chihuahua, situat al Nord i punt de mira del gran
nombre d’emigrants que volen arribar als EEUU., Chiapas, situat al Sud.
Es pot dir que tot Mèxic ha vibrat amb la
visita del Papa. Jo vaig tenir l’oportunitat d’anar a Morèlia de l’estat de
Michoacán i assistir a la trobada que va fer amb els sacerdots, religiosos i
seminaristes. Molts vàrem passar la nit al carrer doncs obrien l’estadi a les 5
de la matinada i clar tothom volíem el millor lloc, per a poder gaudir
d’aquesta visita. Ens vàrem trobar milers de persones al carrer esperant
que obrissin l’estadi, i els veïns ens obriren les seves cases perquè poguéssim
anar als lavabos, ens obsequiaren amb galetes,
cafè, fruits secs … ells també passaren la nit en blanc acompanyant-nos.
Tot Morelia estava despert.
Hi havia una eufòria contagiosa, i tot estava ben
disposat, hi havia un ordre impressionant dintre de l’eufòria. La veritat es
que el poble mexicà es molt acollidor. No es varen escatimar esforços perquè tot anés be.
La visita del Sant Pare ha estat una
benedicció, especialment per als mexicans més desfavorits de la societat
mexicana. La gran majoria dels mexicans han viscut la visita del Sant Pare com
una nova oportunitat que els ajudarà a refer les seves vides, especialment ho
veuen així els catòlics practicants que han acceptat el missatge del Papa, en
algunes ocasions contundent i penetrant: paraules dirigides als responsables de
la Nació, dirigides als bisbes, als empresaris, a les famílies, als sacerdots,
religiosos i laics compromesos, als joves, a les cultures indígenes, als
presos…
El Papa ens ha parlat amb una actitud profètica.
Els missatges que ens ha comunicat son clars i ens invita a seguir fidelment al
veritable Déu.
Als Bisbes els diu que “no siguin prínceps,
que surtin dels seus palaus i vagin pels carres amb les mànigues arromangades i
treballin amb els pobres.
A la Basílica de Guadalupe diu a tots els
assistents que “Tots som necessaris, especialment aquells que no compten perquè
no estan a l’alçada de les circumstancies o per no aportar el capital necessari
per la construcció de les mateixes”.
A l’hora de l’Àngelus a ECATEPEC diu:
“Vull invitar-los avui a estar en primera línia, a PRIMEREAR en totes les
iniciatives que ajudin a fer d’aquesta beneïda terra mexicana una terra
d’oportunitats on no ho hagi necessitat d’emigrar per a somniar, on no ho hagi
necessitat de ser explotat per a treballar, on no hi hagi necessitat de fer de
la desesperació i de la pobresa de molts l’oportunisme d’uns pocs.
Als empresaris i treballadors els diu:
…”Uns altres, marejats pel poder del diner i les lleis del mercat han pres les terres dels indígenes
o han fet accions que contaminaven les seves terres. Què trist! Que be ens
hauria anat a tots fer un examen de consciència i aprendre a decidir. Perdó,
perdó, germans!
Al Palau Nacional, davant de totes les
autoritats polítiques els diu: “Cada vegada que es busca el camí del privilegi o el benefici d’uns
pocs en detriment del be de tots, tard o d’hora la vida en societat es torna una
terra fèrtil per a la corrupció. El narcotràfic, la exclusió de les cultures indígenes,
la violència, e inclús el tràfic de persones, el segrest i la mort causen el sofriment
i minven el desenvolupament.
Als sacerdots, religiosos i seminaristes
en va dir: “…Davant d’aquesta realitat ens pot guanyar una de les armes
preferides del maligne que es la RESIGNACIÓ . Que hi farem! La vida es així!.
Una resignació que ens paralitza, que ens impedeix no només caminar sinó també
fer camí, que no sols ens atemoritza sinó que ens tanca en les nostres sagristies
i aparents seguretats.
Ha encoratjat als joves a no desanimar-se,
ni tirar la tovallola, a ser responsables amb els estudis i amb el treball, a
“fer les coses ben fetes”.
A
les famílies a estimar els seus fills i a tenir temps de “jugar” amb ells. A
formar als fills en valors cristians i a cultivar els seus valors tradicionals.
A la presó diu que el problema de la
seguretat no s’acaba només empresonat, sino que es una crida a intervenir
afrontant les causes estructurals i culturals de la inseguretat que afecten a
tota la societat. Als presos els diu que oblidin el passat i que comencin una
nova vida, que Crist els perdona, que s’esforcin per a formar-se en una
professió i que quan tornin a la societat siguin persones responsables.
Preguem perquè aquest viatge del Sant Pare
no es quedi amb paraules sinó que sigui una injecció que ajudi a moure les
eines per a construir una nova societat, on hi regni la pau, la justícia i les
minories indígenes siguin respectades i tinguin les mateixes oportunitats
d’estudis i treball que tenen els altres.
0 comments :
Publica un comentari a l'entrada
Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!