• JORNADA DE INFANCIA MISIONERA 2024


    Comparto lo que soy
  • CONCURSO INFANCIA MISIONERA 2024


    ¡Participa!
  • EJERCICIOS ESPIRITUALES 2023


    Termina el año en la cuna del patrón de las misiones
  • MEMORIA DE ACTIVIDADES


    Mira todo lo que hicimos en 2022
  • MEDITACIÓN DIARIA


    ¡Reza con nosotros por las misiones!
  • SUPERGESTO


    La revista para jóvenes, ahora en formato 100% digital

Missioners pel Món a Colòmbia

Missioners pel Món a Colòmbia

“El nostre és donar testimoniatge que Déu és Pare, un pare que cuida”

Diumenge que ve 17 de febrer, a les 13,45 hores, “Missioners pel Món” arriba a Colòmbia de la mà d'Obres Missionals Pontifícies (OMP), per a conèixer a alguns dels més de 300 missioners espanyols que es troben al país.
Les Filles del Calvari i les Germanes Vedrunes són veïnes en barris pobres de Bogotà, on viuen compartint el dia a dia del poble
En el Barri Vila Javier (fundat fa 106 anys pel pare José María Campoamor, un jesuïta espanyol) les Filles del Calvari tenen una comunitat en la qual hi ha dues missioneres burgaleses: Casilda Barber Santaolalla i Mª Luisa Ruiz Alcalde.
Les seves veïnes, les Germanes Vedrunas, treballen en el Barri del Consol. Allí es troba una religiosa de la diòcesi de Sant Sebastià, Mª Dolores Aseguinolaza, que porta més de 40 anys en la capital colombiana. A la porta de la seva casa, les religioses han vist com assassinaven a un parell de persones, una d'elles traficant de drogues (milers han estat assassinades entre 1988 i 2013 com a part del que el govern va dir “neteja social” com la seva solució per a acabar amb problemes de droga i violència).
El treball no dóna treva a les Filles del Calvari: visites a malalts, promoció social, atenció a joves mares, etc. En la AMAC (Associació de Dones i Mares Obrint Camins), les religioses atenen i donen suport a mares solteres “molt jovenetes”, que generalment són abandonades pels seus nuvis quan s'assabenten que estan embarassades. Un altre problema social, segons explica la germana Casilda, està vinculat a l'alta immigració veneçolana, rebutjada a vegades pensant que vénen a llevar treball. Amb tot, la pobresa és un problema menor comparat amb la droga (molts joves pobres no dubten fins i tot a vendre una teula o una cullereta per a comprar-se la droga). Edelmira és una dels malalts als quals les missioneres visiten setmanalment, que agraeix molt el “consol espiritual”, sobretot la Comunió, que li porten les religioses. Casilda diu emocionada que són “els malalts, els catequistes…” els que evangelitzen als missioners i els ensenyen “a creure en un Déu molt pròxim perquè ells viuen amb una confiança molt gran en Déu”.
La germana Lucía Adela Carracedo és una lleonesa de la diòcesi de Astorga que és missionera des dels 20 anys. Aquesta vocació primerenca va sorgir llegint la vida de la patrona de les Missions, santa Tereseta del Nen Jesús. Les Carmelites Teresianes de San José atenen les nenes òrfenes i pobres. A Bogotà, el primer per a aquestes missioneres és l'educació en el col·legi “Carmen Teresiana”, construït en el sud de Bogotà per a aquestes nenes. Allí tenen també un grup d'Infància Missionera. Malgrat els seus 62 anys com a missionera, Lucía sap que ha de “ser presència i continuar la missió, també acompanyant a les germanes que estan ara treballant”, convençuda que el Senyor encara la vol allí.
A més de 500 quilòmetres de Bogotà i a la vora del Pacífic es troba Buenaventura, on les Germanes Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre, atenen els discapacitats, però sobretot, troben en ells a Jesucrist. Allí es troben dues espanyoles, la germana Caridad Gomiz Reche, natural d'un poble d'Almeria i la germana Agustina Barber, de Salamanca. Seguint una lògica que no és la del món, la missionera explica les condicions d'admissió al Cottolengo: “com més pobre, més malalt ‒encara que ens doni més treball‒ i més abandonat, perquè més possibilitats té d'entrar, encara que arribi l'últim”. El treball no els espanta perquè, com diu Caridad, la força la treuen “de l'Eucaristia, de l'oració”. Per a ella, aquest treball difícil no és cap mèrit, més aviat creu que ha de donar gràcies a Déu perquè dels discapacitats aprèn “la gratitud, la capacitat de sofriment”, i afegeix: “són senzills, són transparents, són el que són, no han de fingir res”. Cuidar als malalts és només part del que fan i “no és molt”, per a aquesta missionera, “el nostre és donar testimoniatge que Déu és Pare, que cuida”. Amb la finalitat de donar ànim a les seves germanes a les cases de Popayán i Buenavista, en aquest viatge de Missioners pel Món, es trobava la Mare General, Miraculosa Bazán Ocón, que havia viatjat des d'Espanya amb l'objectiu de “mantenir l'esperit de la Congregació, la vida de família amb els malalts, l'adoració a Jesús en l'Eucaristia”.

Els programes de “Missioners pel Món” gravats amb OMP s'emet els diumenges a les 13,45 i també es pot seguir en directe en línia en: http://trecetv.es/directo; i després de la seva emissió, veure's en la web del programa: http://trecetv.es/programas/misioneros-por-el-mundo

0 comments :

Publica un comentari a l'entrada

Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!