LA GERMANA TERESA CALZADA , PER A DÉU RES HI HA IMPOSSIBLE

SERÉ MISSIONERA COM SANTA TERESITA ,"per a Déu res hi ha impossible’

,La Germana María Teresa Calzada, Dominica de la Anunciata,  es a lelida epr passar un temps amb la seva família i  no fa massa dies va compartir el seu testimoni  de missió ,en escoles , parròquies  de la nostra diócesis , ella que en els seus plans era tornar  al Perú a finals de març , la pandèmia li ha trastocat aquests plans , i ens fa arribar aquestes paraules  “Estic preocupada”,perquè en Pucallpa on treballo ha quedat sols una germana." 
Després de preocupar-me molt ens diu  i d'orar he tret una conclusió. Davant la impossibilitat d'anar a la meva ‘Missió’ aquest temps, que estic segura s'acabarà bé ‘Perquè per a Déu res hi ha impossible’, seré missionera com  Santa Teresita i en comptes de considerar aquest confinament com una presó intentaré veure'l com un claustre on s'ora i s'està unit a tota la humanitat que sofreix”.



Altres missioners i missioneres espanyols també ens han fet arribar com està la situació en diversos llocs del Perú, i ens expliquen com els afecta aquesta pandèmia.


 La germana María Henar González escriu des de la diòcesi de Lurín. Aquesta val·lisoletana pertany a les Germanetes dels Pobres, i expressa la seva preocupació per aquells als quals cuida: “Tenim 35 ancians, pobres, els més pobres, en aquest moment no fàcil que ens toca viure, no podem ni hem de sortir de casa ni tampoc deixar entrar a ningú, sabem que els ancians són els més vulnerables a aquesta epidèmia del coronavirus, prenem totes les precaucions que ens donen, fins ara no tenim cap contagi, li demanem al Senyor ens lliuri en tot moment. En la nostra congregació, Germanetes dels Pobres, vivim d'almoina. Les germanetes surten a demanar, la gent és molt bona, ara que no podem sortir confiem plenament en la Provisió de Déu que no ens falti res per als nostres ancians”. 

La germana Paloma Fernández-Heredia té 81 anys i al costat d'altres cinc germanes majors s'ha vist obligada a confinar-se a la casa, sense que ningú pròxim hagi tingut la malaltia.


Jaime Pedro Ruiz del Castell és rector en Moyobamba, i compte com, “acatant el decret presidencial hem suspès les Misses per a evitar contagis, però mantenim la Catedral oberta, prèvia desinfecció de bancs amb lleixiu, i estem disponibles per a confessar als que, sense aglomeracions, van acostant-se en les hores del dia en què hi ha restringida circulació. A les 12.00 del dia i a les 6.00 de la tarda, el bisbe i el rector de la Catedral celebrem la Santa Missa retransmesa i sota el toc de campanes, impartim la benedicció amb el Santíssim per a tota la ciutat. Només Déu pot parar això, i ens toca implorar la seva misericòrdia com reiteradament ens està repetint aquests dies la Paraula de Déu, únic pa que ara alimenta espiritualment a les nostres gents. Estem en contacte amb ells amb freqüents cartes i missatges repartits per les xarxes, i hem multiplicat els sacerdots l'oració”.

La germana Vicenta Gutiérrez, Missionera Dominica del Rosari, explica que “quan el govern va decretar l'estat d'emergència i van tancar els centres educatius ens va semblar precipitat, però la realitat ens diu que va tenir raó”. Compte que el Perú “no té una organització sanitària eficient, però estan fent el que poden, hi ha gent molt lliurada en aquest servei. Estem en emergència i amb toc de queda de 8 pm a 5am. No hem de sortir de casa, només a la farmàcia, mercat, motiu de salut, però hi ha gent que no acata les normes i han estat detinguts 3.000. Hi ha cues en els establiments. Hi ha dos infectats en Chiclayo. Ahir va passar un camió militar diverses vegades, telefonant-nos a la responsabilitat i exigint que portem màscara si anem al carrer justificadament”.