• JORNADA DE INFANCIA MISIONERA 2024


    Comparto lo que soy
  • CONCURSO INFANCIA MISIONERA 2024


    ¡Participa!
  • EJERCICIOS ESPIRITUALES 2023


    Termina el año en la cuna del patrón de las misiones
  • MEMORIA DE ACTIVIDADES


    Mira todo lo que hicimos en 2022
  • MEDITACIÓN DIARIA


    ¡Reza con nosotros por las misiones!
  • SUPERGESTO


    La revista para jóvenes, ahora en formato 100% digital

Missionera laica Imma Llorens, des d'Argentina

Añatuya , pertany a la província
de Santiago del Estero 

La Immaculada Llorens, és una lleidatana que des de fa varies dècades viu i treballa a la població d'Añatuya, Argentina. Ella és una missionera laica que treballa a la Curia de la diòcesi i a més ha endegat diversos projectes encaminats a facilitar l'educació de noies del sector rural. 
Ens ha escrit per explicar-nos com ha viscut l'elecció del Sant Pare Francesc. Us recomanem que llegiu fins al final, val molt la pena... 

Catedral d'Añatuya
Tornava de viatge. Havia anat a fer uns tràmits oficials a la ciutat que és capital de la província. Prop de les tres de la tarda, quan faltaven uns 20 kilòmetres per arribar a casa, un locutor estava comentant la quarta votació i  als cinc minuts diu “fumata blanca”, fum ben blanc. Els tres que anàvem als cotxe vam aplaudir i vam pregar per la persona escollida, agraint a Déu el successor de Crist.
En arribar a casa, el primer que vaig fer va ser encendre el televisor, no em volia moure perquè volia saber qui era, però havia d’anar al Bisbat a treballar. Vaig anar ben ràpid i allà el televisor estava encès, els tres sacerdots que estaven a la Cúria ens van convidar als treballadors a seure i tots ben quiets, encomanant a Déu a la persona escollida. Quan van començar a dir el nom, ens semblava tan familiar que no ens ho podíem creure, ens va costar reaccionar i després: una gran alegria, començaren a picar les campanes i la gent trucava per telèfon, venia a saludar-nos, enviava missatges als mòbils, pel carrer la gent es felicitava mútuament i de forma espontània la gent anava a les parròquies. Aquella tarda els temples es van omplir de fidels. Aquell dia el Sr. Bisbe no hi era, estava tornant d’una reunió de bisbes de la regió; per això celebrà la Missa d’acció de gràcies l’endemà i la Catedral es va tornar a omplir. Persones que no freqüenten l’Església estan contentíssimes (sempre hi ha, però, aquells que mai estan contents). En general vivim una grandíssima alegria. No hi ha diari que no parli d’ell, molts assenyalen la seva senzillesa.

Personalment no sé gaire d’ ell inclús he llegit molt poc; però els sacerdots i el meu Bisbe que el coneixen, diuen que és un home de profunda pregaria, molt senzill i molt capacitat. Així com també molt missioner i generós.
Des de fa tres anys, amb la gran necessitat que té Buenos Aires de sacerdots; va permetre que tres sacerdots i aquest any un diaca; deixaren el seu arquebisbat,  per treballar a la nostra diòcesi d’Añatuya.

I una cosa que va demanar ja està donant els seu fruits. Ell va demanar als argentins que no anéssim el dia 19 a la Missa de Coronació i que l’ import de les despeses el donessin als pobres. Oh sorpresa per mi i pel Sr. Bisbe! Divendres vaig atendre el telèfon i una senyora d’una ciutat que està a més de 1000 kilòmetres, explicant que no és catòlica, però que amb un grup d’amics, havia pregat pel Sant Pare, havien decidit fer una donació a Añatuya perquè és la diòcesi més pobre. I l’altra sorpresa és que uns amics del Bisbe li regalaven la meitat del bitllet que costa anar a Roma. El Sr. Bisbe els hi va dir que no hi pensava anar. Aleshores van decidir enviar l’ import a la diòcesi. Realment estem meravellats per l’acció de Déu.
Penso que els catòlics argentins hem de pregar el doble pel Sant Pare Francesc. Unim la nostra pregaria per a que el Senyor estigui amb ell, que es deixi moure per l’Esperit i l’acompanyem sempre, perquè ara amb l’eufòria és fàcil, allò que importa és la perseverança. 

1 comentari :

  1. Añatuya, de feliz memoria, puerta de entrada en Argentina del Movimiento Cristifideles Laici. Confortante relato de la hermana Imma, ¡¡Deo gratias!!

    ResponElimina

Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!