• Missatge del Papa


    "El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà"
  • DIA DE HISPANOAMÈRICA 2018


    Esglèsies joves, alegria i esperança
  • JOVES I MISSIÓ


    “Escoltar als joves i fer-los protagonistes” Francesc
  • Guia Compartir la Missió 2018


    Propostes de voluntariat missioner per joves
  • TROBADA MISSIONERA DE JOVES 2018


    6 al 8 d’abril, El Escorial, Madrid
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Revista missionera pels joves

La temptació més gran, treure'ns l'esperança

Sudan del Sud és un país africà que va estrenar la seva independència fa només tres anys. Després de dècades de guerra contra Sudan; ara és la lluita armada entre el poble nuer i el poble dinka, qui marca, de forma tràgica, la vida dels seus habitants. Tots dos bàndols lluiten per obtenir el control dels pous de petroli, com a possibilitat d’ingressos propis.
 La guerra està causant que milions de persones abandonin les seves terres per continuar amb vida. Aquestes persones es concentren en gran camps de refugiats. Gran ciutats improvisades enmig del no res, ateses per diverses agències d’ajuda humanitària.  Quan els camps i els ramats han estat abandonats, la població s’amuntega amb l’esperança de ser atesa per l’ajuda internacional. Molts d’aquests camps de refugiats són promoguts per l’ACNUR, (l’agència de l’ONU per atendre els refugiats); i són diverses les entitats que hi col·laboren.

Una d’aquestes entitats és el Servei Jesuïta al Refugiat, (SRJ). Properament l’Àlvar Sánchez, jesuïta nascut a Lleida, s’integrarà en un equip per donar un cop de mà en la gestió d’un d’aquests camps de refugiats. L’Àlvar ja té una experiència anterior, treballant en un camp de refugiats a la zona dels Grans Llacs. El passat dissabte, dins la comunitat jesuïta de Lleida, va compartir com està actualment la situació al país, quines són les seves expectatives i com afronta aquesta nova etapa de la seva vida.
Explicà que, només arribar es posaran a disposició del bisbe de la diòcesi d’acollida per tractar d’engegar un projecte en l’àmbit educatiu i pastoral a favor dels més vulnerables. Un projecte que doni oportunitat de tornar a començar per a tots aquells que han perdut la seva terra, els seus ramats.
Quan se li pregunta a l’Àlvar què podem fer des d’aquí, la seva resposta és ràpida i clara: pregar. Una de les coses que va experimentar intensament en la seva anterior experiència africana, va ser notar la pregaria de les persones que pregaven per ell i la seva Missió.  

Durant la seva intervenció va fer una crida a la col·laboració, cadascú en la mesura de les seves possibilitats: a través de la pregaria, la col·laboració econòmica o treballant temporalment in situ. 

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!