La Laia Paris és una alumna de secundaria del col·legi Claver. Fa setmanes va entrevistar la Carol Garcia, missionera que forma part de les germanes de Nostra Senyora d'Àfrica. La Carol realitza la seva Missió des de casa seva, al poble d'Almacelles. Així ens ho explica en la següent entrevista. Gràcies a la Laia i la Carol, per voler-ho compartir amb nosaltres.
Quins
són els teus somnis, Càrol?
El meu somni es va fer realitat anys enrere:
poder conèixer i viure a Àfrica durant uns anys. Avui tots els protagonistes
d’aquell llarg viatge em mantenen viva i amb el mateix entusiasme del passat.
Volia i m’hagués agradat quedar-me allà per sempre; amb aquesta intenció vaig
marxar... Però des d’aquí, segueixo desitjant que aquest continent i molts
altres racons del món tinguin dret a una vida més digna.
Vas ser
missionera, oi?
On vas
estar i quina era la teva tasca?
Després de passar sis mesos a Londres, vaig
tenir la sort de viure a Uganda, a Tanzània, Kenya i Algèria amb les Germanes
Missioneres de Nostra Senyora d’Àfrica. Acompanyava i assitia a malalts de SIDA
i d’altres malalties greus, especialment, a tots aquells que no tenien mitjans
per desplaçar-se a Centres Sanitaris. Durant les meves visites em trobava amb
patiment, soledat, amb la mort... Amb el temps vaig arribar a comprendre com
els mateixos que es sentien sols i tenien por, intentaven afrontar el demà amb
una mirada diferent. Conviure amb cadascú d’ells va deixar una profunda
empremta en mi que va ser, és i serà la millor experiència que he viscut per
saber acceptar la meva situació actual.
Va ser a Nairobi (Kenya), durant el meu temps
de Noviciat, quan de sobte, una greu malaltia m’obligava a tornar de nou a
Espanya. En aquell moment vaig pensar que seria de manera temporal. Que
il·lusa!
La teva
salut et permet seguir estant compromesa?
Fa dos anys que vaig fer un Compromís
Missioner amb les meves companyes religioses que, malgrat el meu retorn i la
meva situació, mai vaig oblidar. És la meva salut, però no la meva fe la que
s’ha tornat molt fràgil. No respiro amb normalitat, no puc caminar, no puc
realitzar les coses indispensables del dia a dia... Però la meva mobilitat no
m’impedeix continuar “treballant” per l’Evangeli. Intento imitar l’exemple de
Jesús. Ell tampoc va escollir la seva creu, i tot i amb això la va acceptar, la
visqué i la va estimar fins al final. No
es va rendir en cap moment...
La recordo i hi “sóc” allí molt sovint: quan
em manifesto amb tots aquells que lluiten per una vida més justa, quan recordo
l’olor de les plantacions treballades, quan escolto els esglais dels innocents
en guerra, quan gaudeixo de les sortides i postes de sol, quan escolto la joia
del seu cant i la seva dansa.
Si no
haguessis caigut malalta, continuaries estant allà com a missionera?
Sí, evidentment que hi seria. Però de fet,
malgrat la meva malaltia, em sento més missionera que mai!
D’on
treus les forces per superar-te dia a dia?
Diuen que “ser
feliç no és tenir una vida perfecta. Ser feliç és reconèixer que la vida val la
pena viure-la, malgrat les seves dificultats”.
Opto per seguir sent completament “activa” tot
el camí que em queda per davant i espero poder fer-ho amb la mateixa il·lusió
que sempre vaig tenir. Sóc feliç i, malgrat tot, aquesta felicitat fa possible
que arribi un nou dia per a viure’l intensament amb força.
Ara,
malalta, també et dediques als demés?
Procuro fer-ho. Al mateix temps que somio i ofereixo
la meva malaltia per Àfrica i la seva gent, des de la meva cadira, continuo
apostant per una terra més justa per a tota la humanitat. Vaig néixer en un
família cristiana molt compromesa. Els meus pares ens van transmetre als meus
germans i a ami una sòlida educació tenint en compte com a referència l’estil
de vida de Jesús. Recordo que la porta de casa sempre va estar oberta a la
diversitat i, així, he aprés a seguir mantenir-la.
Aquí a Almacelles em sento estimada; el meu
poble m’agrada cada dia més! Amb el temps, puc arribar a molts dels
meravellosos racons i gaudir-los oblidant que la meva mobilitat és tan reduïda.
En aquesta vila en la que tant m’agrada viure, el que més em reconforta és
respirar la interculturalitat que, sens dubte, ens ajuda a créixer i ens fa a
tots tan “grans”!
Creus
en Déu?
Sí, hi crec. No imagino la meva vida sense
Ell.
Alguna
vegada has tingut una crisis de fe?
És clar que sí! Si no hi ha dubtes, no hi ha
fe. La meva malaltia i dependència física actual, per exemple, van frustrar
molt la meva vocació, almenys com jo l’havia somiat...
Creure
en Déu significa que el tens present en tot moment?
M’encantaria que fos així, encara que algunes
vegades, la meva actitud egoista no m’ho permet... Tanmateix, Ell sempre està
atent i molt a prop. M’agrada començar el dia donant-li gràcies mentre
pronuncio aquestes paraules de St. Ignasi: “en tot estimar i servir”.
Tens
por a alguna cosa?
Tinc por a que
el meu somriure i el meu ànim que tant em caracteritzen, em manquin
algun dia.
Tens
por a morir?
He ensopegat un parell de vegades amb la mort.
No vaig tenir temps de tenir por... I, sincerament, no en tinc. El que més
m’espanta potser es patir; encara que, com sempre, Ell estarà amb mi agafat
fortament de la meva mà!
Creus
que aniràs al cel?
No penso que hi hagi res més que cel. Però per
arribar-hi, encara he d’aprendre a estimar als demés com el Senyor ens estima a
tu i a mi.
Creus
que hi ha alguna cosa després de la mort?
Estic segura que sí. Com diu la Carta de Sant
Pau als Romans: “Tant si vivim, com si morim, som del Senyor”.
Per
acabar, què penses dels adolescents d’avui en dia?
Que sou molts i confio plenament en tots
vosaltres. Us recordo a diari i us tinc molt presents, doncs sou la nostra
esperança per a un futur digne i millor per a tota la humanitat.
Canviaries
alguna cosa de la societat d’avui en dia?
En primer lloc hauria de canviar jo mateixa.
Intentaria millorar els meus defectes, oferir les meves qualitats i tindria
molt en compte a tots aquells que m’envolten. És molt important pensar en els
que tenim vora nostre. Si cadascú procuréssim fer això, probablement, entre
tots podríem construir una societat més justa per a tothom!.
0 comments :
Publica un comentari a l'entrada
Ens agraden els comentaris constructius fets amb respecte!